Tarragona, cultura en ruïnes
Creix el malestar per la precarietat del sector cultural en una ciutat que aspira a ser-ne la Capital Europea el proper 2016
Qui desitgi passar una clàssica vetllada de teatre a Tarragona ho tindrà ben fàcil. En podrà escollir un, de teatre. Antiquat i petit, no apte per a grans formats. Amb un sol programa i representacions curosament fixades perquè les agendes més col.lapsades quadrin les dates amb prou antel.lació: res de sessions diàries. El Teatre Metropol només s'obrirà aquest hivern per a funcions esporàdiques, exhibides en dies puntuals que els amants de l'escena assenyalen al calendari com si es tractessin d'aniversaris. Assistir a concerts també és simple: queda reduït a un esport d'estiu; de festivals d'estiu. Anar al cinema ja esdevé més complicat. Una macrosala projecta fins a setze pel.lícules diferents al dia, però cal trobar-les. A Tarragona no n'hi ha cap. Caldrà conduir fins a l'autovia per endinsar-se al centre comercial Les Gavarres, nom enganyós per a un polígon on s'aixeca un cinema embotit entre grans superfícies de venda de mobles. També cal oblidar-se del film en versió original. Allà, en un terreny reservat a l'accés amb vehicles i retallat per transitades carreteres, és on poden veure's les pel.lícules d'estrena. Aquesta ciutat que, d'altra banda, ven al món el seu incomparable patrimoni romà, presentarà al juliol la candidatura per esdevenir Capital de la Cultura Europea al 2016.
"Durant dècades, la cultura no ha estat estratègica per a la ciutat", afirma l'alcalde Ballesteros. "En 30 anys no s'han construït equipaments", constata la regidora Crespo
La proximitat de la cita -en què també competeixen altres ciutats espanyoles com Sant Sebastià, Còrdova i Santander- i l'afartament provocat per un rerefons cultural amb símptomes de desertització ha despertat l'alçament dels artistes contra l'Ajuntament. Fins a setanta entitats culturals de la ciutat s'han unit en un manifest que exigeix la fi d'una "política municipal erràtica i esbiaixada". El consistori no sols ha pres nota sinó que ha ofert a les entitats un diàleg per tal de dissenyar nous objectius municipals. "És un pas endavant perquè fins ara no ens havien volgut ni rebre. Però és que hi ha tant de què parlar...", lamenta David Aragonès, portaveu de la iniciativa que ha redactat el manifest. "Tot el que demana el manifest ja està en marxa. Són demandes positives però inoportunes, ja que s'apropa la presentació de la nostra candidatura com a capital europea", manté la regidora de Cultura, Pilar Crespo. "Hi ha poques concrecions en espectacles i concerts però oferirem un bon nivell en tots els gèneres musicals ja aquest mateix 2010", assegura la regidora.
L'any, però, sembla haver arrencat en direcció contrària. La plataforma del manifest és la segona iniciativa similar que es crea a Tarragona en els últims mesos i la primera que aglutina entitats de caire tan divers: escriptors, pintors, grups de teatre, bars musicals i empreses de programació o editorials, entre d'altres. D'altra banda, el cinema de l'Antiga Audiència, l'únic que oferia pel.lícules en versió original a la ciutat, ha estrenat gener amb la desaparició d'aquesta oferta. "Ja havia passat altres anys, al febrer tornarà la programació", assegura molt convençuda Crespo.
Ajuntament i artistes només coincideixen en el diagnòstic: a la situació actual s'hi ha arribat per desídia, manca de voluntat i de cèntims que des de fa anys es tradueixen en una paràlisi cultural que afecta públics de totes les edats. L'oferta teatral, els centres d'exposicions i les sales de concerts van en retrocés arrossegant en el seu tancament les arriscades iniciatives privades. "Durant diverses dècades la cultura no ha estat un objectiu estratègic de ciutat i no hi ha hagut un full de ruta clar perquè tots reméssim cap a la mateixa direcció", afirma l'alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, que assumí el càrrec el març del 2007 i ha trigat dos anys i mig a posar aquesta primera pedra de reconstrucció del sector cultural. "En aquesta ciutat no s'han construït equipaments culturals en trenta anys", afegeix Crespo.
"Durant aquesta legislatura s'ha accelerat el procés de marxa enrere", contraposa Aragonès, que posa l'exemple de Tarragona Cultura Contemporània (TCC), un projecte cultural sense ànim de lucre que des de 1994 ha mantingut una programació estable de música i cinema en versió original a la ciutat. Després de 15 anys i uns 1.300 concerts, el TCC ha abaixat la persiana a Tarragona. La falta de suport institucional, que li aportava el 25% del pressupost, ha estat el cop de gràcia. "La confiança de l'Ajuntament no s'ha renovat perquè no s'acabava d'entendre quina és la política cultural que cal seguir", lamenta el TCC. "Ens hem intentat reunir amb l'alcalde fins a cinc vegades i sempre hem topat amb una porta tancada. És el millor exemple d'una gestió erràtica i sense sentit", assenyala l'entitat.
L'antiga regidora de Cultura, Sandra Coloma, va retallar uns 18.000 euros de les ajudes que rebia el TCC, a més a més de demanar-los que reduïssin l'oferta de cinema en versió original. La successora al cap de la regidoria, Pilar Crespo, els va encarregar mesos després que augmentessin la programació de cinema sense doblar i, per contra, que disminuïssin l'oferta musical. "Creuen que una programació internacional es gestiona fent picar els dits d'un càrrec públic", assenyala l'entitat que ara centrarà les seves activitats a d'altres poblacions de la província.
"Davant la crisi, vam haver d'aplicar retallades a totes les entitats; ells no ho van entendre", argumenta Crespo. La regidora ha preparat un pla per substituir la tasca duta pel TCC: 90 concerts l'any que coordinaran altres entitats culturals. "Som conscients que falten equipaments", insisteix la regidora.
"Els artistes no tenim espais on treballar ni exhibir la nostra feina. No volem tancar cap porta, el que volem és obrir-ne. Fins ara, l'Ajuntament no ens ha volgut ni rebre", insisteix Aragonès abans d'afegir l'última decepció: "Tampoc han comptat amb nosaltres per la Candidatura 2016".
És una més de la llista de promeses i projectes suspesos a l'aire de fa massa temps. La creació artística a Tarragona té molts espais previstos i cap de concretat. El projecte de la Tabacalera, antiga fàbrica que ha d'acollir el futur centre d'art contemporani, segueix reescrivint-se des del 2005. "És un projecte que, en realitat, no existeix", critica Aragonès. Es tracta d'un enorme recinte abandonat des de fa cinc anys al qual l'Ajuntament ha destinat un pla ambiciós: els sis magatzems que hi ha en aquest espai de 1.600 metres quadrats es dedicaran a acollir diverses sales de concerts i d'assaig per l'associació de músics, la futura biblioteca pública, el Centre de Creació Contemporània i l'Arxiu Històric. Un altre espai l'hauria d'ocupar el Museu Nacional Arqueològic però els problemes de finançament van ajornant tots els projectes.
"A principis del 2011 començaran a funcionar els primers locals d'assaig a l'edifici", assegura Crespo. La resta de projecte serà un fill de l'estatal Plan E, del qual depenen gran part de les inversions. El centre d'art contemporani va per més llarg: no estarà pressupostat fins l'any que ve. "La Tabacalera és una prioritat", assenyala Crespo. "Per això hem desvinculat el projecte de La Chartreuse, que sembla clar que encara s'allargarà més en el temps", afegeix.
L'antiga fàbrica de la Chartreuse és la segona espina clavada del món cultural tarragonès. Originalment havia d'acollir els locals d'assaig que s'han destinat a la Tabacalera però finalment només acollirà l'Escola Oficial d'Idiomes. No se sap quan: estava prevista per al 2011 però els problemes per finançar els 8 milions d'euros de les obres fan impossible que es compleixi el termini. El teatre de Tarragona, el projecte que ha de posar l'art escènic de la ciutat allà on li pertoca, també s'ha endarrerit un any. S'inaugurarà probablement a mitjans del 2011 amb el cost disparat: dels tres milions pressupostats a més de vuit. "Quan el tinguem acabat podrem fer òpera a Tarragona per primer cop", subratlla Crespo. La Ciutat de la Música, projectada a l'entorn del Camp del Nàstic, és una altra de les promeses que sembla cada dia més llunyana.
Aquests plans, presentats la setmana passada en una reunió on es convocà diverses entitats culturals, van generar una rebuda més aviat tíbia: "Hem d'assajar en habitacions privades perquè no tenim espai", apuntà la companyia teatral Kabuki. "Volem cultura, no diners. Els diners volem que ens els presteu i que després us els puguem tornar", es queixà reivindicatiu l'actor Xavier Pagès.
"L'Ajuntament parla de projecció internacional quan Tarragona no se sap vendre ni a casa nostra", afegí Rafael Gabriel, president de la societat arqueològica, amb vistes a la candidatura de la ciutat com a capital cultural europea. "És el nostre objectiu primordial", insisteix la regidora a sis mesos de presentar oficialment el projecte. Complir amb aquesta missió té truc, explica Crespo: "Perquè la selecció no es basa en si la ciutat té equipaments o no", assegura. "Per sort per a Tarragona".
Reus, Girona, Lleida... i Tarragona
L 'absència d'infraestructures municipals d'ús cultural a Tarragona (140.000 habitants), la segona àrea metropolitana de Catalunya, queda en evidència si es compara amb els equipaments que gaudeixen altres ciutats similars com les capitals de província de Lleida (136.000) i Girona (97.000). Fins i tot Reus (107.000), ciutat que competeix directament amb Tarragona també en la vessant cultural, dedica més espais i afanys a promocionar la cultura del territori.
Pel que fa al teatre, el Metropol segueix sent l'únic escenari facilitat per l'Ajuntament. Una sala de mida reduïda, amb aforament per a unes 520 persones, a la qual s'ha d'afegir dues sales de caràcter privat i amb propostes més enfocades al teatre independent com la Sala Trono i El Magatzem. El futur immediat passa pel Teatre de Tarragona, que s'inaugurarà durant els primers mesos del 2011 i significarà el primer edifici que permetrà acollir espectacles encara sense lloc a la ciutat, com l'òpera. Reus disposa d'una oferta superior. Al principal teatre de la ciutat, el Fortuny (810 espectadors), se li afegeix el Teatre Bartrina (510) i també el Centre d'Arts Escèniques, que planifica i produeix muntatges teatrals que després surten de gira per Catalunya. Els equipaments es completen amb dues sales de gestió privada: l'Orfeó i el Bravium. Les escenes de Lleida també tenen més potencial: el Teatre Principal (210 espectadors), de titularitat privada però programat per l'Ajuntament, serà substituït a finals de gener pel nou auditori la Llotja de Lleida (1.000 persones) i que també s'utilitzarà com a palau de congressos. L'oferta escènica de la ciutat es completa amb el Teatre de l'Escorxador (320 persones). A Girona el principal equipament és el Teatre Municipal (596 espectadors) i la sala privada El Planeta. Aquests es complementen amb les instal·lacions de Salt, ciutat situada a pocs quilòmetres. L'acord entre les dues poblacions ha donat lloc al Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona, mentre que el sector ha estat capaç d'impulsar a la capital el Festival Temporada Alta, un referent a Catalunya.
Les mancances d'espai es repeteixen pel que fa a l'oferta musical. Tarragona no disposa de cap auditori genuí. El Palau Firal no posseeix les condicions acústiques adequades per acollir música clàssica, tot i que hi ha arribat a actuar l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. La voluntat, llunyana, de l'Ajuntament, és construir una Ciutat de la Música sobre la qual no existeix calendari. L'excepció estiuenca es troba en el Camp de Mart, pràcticament inutilitzat la resta de l'any. Per la seva part, Lleida dedica l'auditori Enric Granados en exclusiva a la música clàssica, i Girona gaudeix, des de fa quatre anys, d'un modern auditori instal·lat al Palau Firal amb una acústica formidable.
Respecte a la gran pantalla, la comparació és punyent. Tarragona no ofereix cap sala al centre urbà i l'Ajuntament programa projeccions al centre de Caixa Fòrum, al cinema de l'Antiga Audiència o a la seu de Caixa Tarragona. Lleida i Girona gaudeixen de diversos cinemes a la mateixa ciutat. També Reus, on a més es programa el cinema club del Centre de Lectura des de fa 40 anys.
Altres centres planificats a Tarragona no s'acaben de concretar. El de Cultura Contemporània porta tants anys d'endarreriment com l'adequació de l'espai on està previst instal·lar-lo: la fàbrica Tabacalera, abandonada des del 2005. L'Institut de Museus de Reus va impulsar la dècada passada la creació del Centre d'Art Cal Massó. Es tracta d'un edifici situat al centre de la ciutat i dedicat a la difusió i producció de cultura contemporània. Lleida inaugurà l'any passat La Panera, centre de cultura contemporània finançat entre la Generalitat i l'Ajuntament però gestionat per aquest últim. A Girona, el Centre Cultural La Mercè, un equipament polivalent, treballa en paral·lel amb El Bòlit, una nova infraestructura per desenvolupar programes d'investigació, producció i exhibició de projectes artístics que opera en instal·lacions provisionals en espera que es concreti la construcció d'un edifici de nova planta. El mateix que s'espera a Tarragona amb l'anhelada Tabacalera, l'impuls cultural definitiu que no acaba d'arribar mai.
Metropol: cent anys que pesen massa
L'històric Teatre Metropol de Tarragona, la denominada nau dels somnis , celebra aquest gener un segle d'existència. Es nota, especialment en alguns punts. La claraboia que presideix l'entrada és territori i past de coloms, amb els residus que aquests comporten; la desgastada façana no és la més bruta dels edificis contigus però probablement arribaria al podi, mentre que les portes segueixen exhibint amb cartells de colors el programa caducat de la tardor passada. L'Ajuntament ha promès que el veritable motiu per celebrar aquest centenari serà la rehabilitació de l'edifici, prevista per a aquest mateix any. El projecte topa amb l'encara inacabada construcció del Teatre de Tarragona, emplaçat a pocs metres de distància i que acumula un parell d'anys de retard.
L'emblemàtic i modernista Metropol, amb capacitat per a uns 530 espectadors, fou dissenyat per un dels més brillants arquitectes de la província, Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí qui, segons algunes versions, hauria participat de forma no esclarida en la concepció del teatre. Jujol el dissenyà el 1908 i el teatre s'estrenà el 9 de gener de 1910. Des d'aleshores ha viscut temps brillants i en consonància amb la peculiaritat de l'edifici. Jujol el concebé inspirant-se en el mar. L'interior està poblat d'elements que fan al·lusions a la Mediterrània i a la navegació: peixos, xarxes, onades i ulls de bou. Els 3.000 metres quadrats de capacitat s'han fet servir com a sala de cinema, teatre i auditori de música al llarg d'aquests cent anys.
El 1991, va passar a ser propietat de l'Ajuntament, que va restaurar i reformar part de l'edifici amb un treball que va merèixer el Premi FAD d'Arquitectura el 1996. Semblava que el teatre amb caixa escènica de petit format reprengués el vol en esdevenir "un gran teatre popular", en paraules de l'alcalde Ballesteros. També l'únic teatre municipal que es manté obert i amb mancances cada cop més punyents. L'estructura resulta petita i antiquada per representar peces complexes així com de gran format. L'escassa programació, amb poca continuïtat, afegeix urgència a la necessitat d'estrenar el nou Teatre de Tarragona. El Metropol sempre serà el Metropol, però el teatre sembla que caldrà veure'l en un altre lloc.
