_
_
_
_
_

Còctels d'altura

Molts barcelonins fan de turistes ocasionals a les terrasses amb vistes dels hotels

Quan comença el bon temps, l'oci nocturn de Barcelona agafa l'ascensor. Els millors hotels de la ciutat treuen profit de les seves terrasses, que s'han convertit en luxosos refugis cada cop més freqüentats pels barcelonins. En busca de vistes espectaculars i espais allunyats del rebombori urbà, els habitants de la ciutat es barregen amb els turistes per gaudir d'un còctel a l'aire lliure. La majoria de terrasses ofereixen música en directe i aperitius lleugers. A les altures, però, els preus també estan pels núvols. Tot i que hi ha excepcions, un còctel o una copa en l'última planta d'un hotel no sol costar menys de deu euros.

El primer a descobrir l'enorme potencial de les terrasses amb vistes va ser l'Hotel Claris, ara fa 17 anys. Des d'aleshores, però, altres edificis de la ciutat s'han afegit a aquesta tendència i competeixen amb altura o amb l'oferta d'oci. Un dels més destacats és el Barceló Raval, que té una terrassa de 360º des d'on es veu tot Barcelona. Amb aquesta torre avantguardista de 38 metres d'alçada, el luxe d'un hotel de quatre estrelles s'integra en el barri amb més immigració de Barcelona. El seu principal competidor és a tres quilòmetres de distància, a tocar del mar. El polèmic Hotel Vela també està coronat amb una terrassa circular, però coberta. Aquest és un recorregut per veure Barcelona des de l'aire, un passeig per les millors terrasses de la ciutat.

Les clàssiques.

Les terrasses amb més solera de Barcelona es concentren entre la Rambla i l'Eixample. Al barri dissenyat per Cerdà s'hi troba, precisament, l'Hotel Claris (Pau Claris, 150), pioner en l'obertura de les terrasses al gran públic. Els seus responsables asseguren que el 80% de la clientela és de Barcelona i que, a vegades, són els hostes qui descobreixen aquest espai únic als seus amics autòctons. La terrassa del Claris ofereix un menú de migdia a 22 euros i un de nit, més sofisticat, que en costa 50. Des dels sofàs es pot contemplar una vista privilegiada de l'Eixample. Quan es pon el sol, una filera de petites llums il·luminen la terrassa que, com la majoria, té una piscina reservada per als clients de l'hotel.

Una altra terrassa històrica és la de l'Hotel Majestic (Passeig de Gràcia, 68). Es diu Dolce Vita i és la preferida per a moltes personalitats de la ciutat. Polítics, empresaris i esportistes acostumen a pujar a la desena planta de l'hotel després de sopar al prestigiós restaurant Drolma. Passades les sis de la tarda d'un dilluns, un dels sofàs més ben situats per contemplar el Passeig de Gràcia està ocupat per dos joves que no arriben als 23 anys. Joost Swensson i Dani Regueira estudien màrqueting i són veritables experts en terrasses. Quan comença a fer calor s'obliden dels bars convencionals i es passegen només pels terrats de la ciutat, punt de trobada entre els amics. "Simplement busquem prendre una copa a l'aire lliure en un ambient tranquil", coincideixen els dos joves, puro en una mà i gintònic en l'altra.

La resta de terrasses clàssiques són per sota de la Gran Via. La de l'Hotel 1898 (la Rambla, 109) es diu La Isabela i ocupa l'últim pis de l'edifici que anys enrere va ser la seu de la Companyia General de Tabacs de Filipines. El restaurant ofereix una carta de tapes i plats per degustar des dels sofàs de la terrassa mentre es contempla, en silenci, el bullici incansable de la Rambla. Molt a prop, l'Hotel Pulitzer (Bergara, 8) ofereix una altra perspectiva de la Barcelona antiga. Tots els dimecres d'estiu, a partir de les set del vespre se celebra la C ocktail Tasting Time , una vetllada amb música en directe i degustació de còctels durant una hora. El públic de la terrassa, que es diu Visit Up, és eminentment jove. Fins i tot té un grup al Facebook que segueixen prop de 400 persones.

Les més innovadores.

Els hotels de nova creació han pres nota de l'èxit de les terrasses i s'han apuntat al carro de l'oci d'altura. Les seves característiques arquitectòniques els són molt favorables i les vistes que ofereixen superen amb escreix les de la resta de terrasses. Per arribar a l'última planta de l'Hotel Barceló Raval (Rambla del Raval, 19) s'han de pujar onze pisos. El que avui és el bar 360º havia estat concebut com un mirador i, de fet, no ha perdut aquest vessant. La terrassa del Barceló és circular i passejant al voltant de l'estructura oval d'aquest hotel avantguardista s'observen els edificis més emblemàtics de la ciutat. Si la vista falla, hi ha diverses ulleres de llarga vista que apropen la Sagrada Família o el Tibidabo a tocar dels nassos. Durant la tarda, els clients de l'hotel -inaugurat fa dos anys- apuren els últims raigs de sol a la piscina. Al capvespre, s'encenen les espelmes, sona música house i la terrassa s'omple de gent de Barcelona. "M'agrada el contrast de l'hotel amb el Raval, és increïble tenir un mirador així al centre de la ciutat", diu l'Arnau, de 31 anys, que llegeix el diari mentre es pren una cervesa. Li ha costat 3,30 euros, poc més que en qualsevol terrassa de la Rambla del Raval. A més, també al Barceló hi ha ofertes. Ara, un combinat d'Habana 7 es ven a 10 euros amb un massatge de regal.

Una altra terrassa circular, tot i que coberta, és la que corona l'Hotel W Barcelona (plaça de la Rosa dels Vents, 1). Cada nit, la 26a planta d'aquest polèmic edifici, més conegut com a Hotel Vela, es converteix en un l ounge club londinenc. Aquest és l'objectiu dels responsables de la terrassa Eclipse que, a més de còctels, ofereix aperitius de sushi i tempura i l'actuació en directe d'un discjòquei fins a les tres de la matinada. La bancada plena de coixins que envolta la sala és el lloc més buscat. La gent s'hi asseu, recolzant l'esquena al vidre. A l'altra banda, es veu el mar i tota la Barceloneta a 99 metres d'altura i des de primera línia de mar. Concretament, a menys de 100 metres del litoral, prohibit per la Llei de Costes. "L'edifici en si és una aberració, però s'ha de reconèixer que pujar aquí dalt val molt la pena", concedeix Isabel Ballerri, veïna de la Barceloneta de 52 anys que s'ha permès el "caprici" de pagar 12 euros per un mojito a canvi de la vista panoràmica. Ella i el seu marit, però, no són el públic habitual de l'Eclipse. Els clients més comuns no passen dels 35 i la majoria són estrangers que viuen a Barcelona.

Res a veure amb una altra terrassa inaugurada fa menys de dos mesos. El Jardí Mimosa de l'Hotel Mandarín Oriental (Passeig de Gràcia, 38) no té vistes espectaculars, però la terrassa en si mateixa és un espai màgic. L'arquitecta Bet Figueras, desapareguda abans de la inauguració de la terrassa, va integrar un veritable jardí de mimosa i lavanda en un interior d'illa de l'Eixample. Sembla que els clients estiguin amagats entre la vegetació d'aquest oasi amb aspecte de bosc que descansa al bell mig del Passeig de Gràcia. Els crits dels nens que juguen a bàsquet a la pista que hi ha just al costat de la terrassa contrasten amb l'ambient íntim i relaxat del jardí. Al migdia, l'omplen treballadors de la zona que hi van a dinar i al vespre, gent de 30 anys i escaig en busca d'un refugi tranquil enmig de l'Eixample.

De moda.

Una de les terrasses més actives de la ciutat és la que hi ha al capdamunt de l'Hotel Condes de Barcelona Center (Passeig de Gràcia, 73). Des d'Alaire hi ha una vista impressionant de la Pedrera i la Sagrada Família. La terrassa, de 360º, és un espai modern, amb un mobiliari còmode i de disseny, en el qual destaquen unes originals butaques d'un blanc enlluernador. Hi ha també un racó chill out i un mural gegant firmat pel dibuixant Javier Mariscal que reprodueix l' skyline de Barcelona. El millor dia per pujar a l'última planta de l'Hotel Condes de Barcelona és el dimecres, quan el jazz en directe i la millor champagne es fusionen de la mà de Moët & Chandon. La firma francesa ha escollit aquesta terrassa per organitzar-hi sessions de música en viu en què el jazz es confon amb altres gèneres com el funk , el groove o el rock. L'equip de cuina de l'hotel, a més, ha creat el menú Moët, una selecció de tapes pensades especialment pel Brut Imperial de la bodega francesa.

Dimecres també comença l'activitat a la terrassa del restaurant Arola, a l'Hotel Ars (Marina, 19). El dia gran, però, és dijous. Una selecció musical variada que va des del jazz al rock i que també compta amb la participació de nombrosos discjòqueis, és l'ingredient fonamental de Les nits de l'Arola . Avui, per exemple, el convidat d'honor a la terrassa és el grup Poet in process, una banda d'electroacústic que presenta el seu segon disc després d'haver estat telonera dels anglesos Muse. Al costat de la piscina de l'hotel i amb vistes al mar, a la terrassa de l'Arola s'hi respira Mediterrani. Els colors crus i blancs del mobiliari la converteixen en un espai acollidor que té una clientela sobretot barcelonina i que sol sopar primer al restaurant. La Mercè i l'Oriol enceten la festa dels caps de setmana d'estiu al sofà central de la terrassa. Tenen 25 anys i són empresaris. A banda de les vistes i l'ambient, els joves destaquen la situació estratègica de l'espai. "Fem la primera copa aquí perquè després anem a la discoteca i així no hem d'agafar el cotxe", expliquen.

La ubicació també és clau en el cas de l'Hotel Axel (Aribau, 33). Al bell mig del Gayxample, la terrassa d'aquest edifici és una de les més concorregudes de la ciutat. Ara està tancada per reformes i no obrirà fins al juliol. Fins ara, oferia tres nits temàtiques a la setmana, dues protagonitzades per la música disco i house i una altra centrada en la piscina que regenta la terrassa.

Petites i acollidores.

A falta de vistes espectaculars, la terrassa de l'Hotel Enric Granados 83, d'adreça homònima, treu suc al seu interior. És petita, amb quatre taules i dos sofàs, i molt acollidora. Tant que per en Jean, francès de 33 anys, és la seva segona casa. Fa 11 anys que viu a Barcelona i treballa en l'hostaleria. Mentre pren una cervesa abans de sopar, el seu fill de tres anys juga amb la catifa que hi ha al costat d'un dels sofàs. "M'agrada trobar-me aquí amb els meus amics, poder compartir una estona de tranquil·litat amb ells i amb el meu fill, sense sentir soroll de cotxes", explica. Aquest és un dels al·licients que més destaca el públic que visita les terrasses i, sobretot, el que viu a Barcelona. Agafar l'ascensor d'un hotel i aturar-se a l'últim pis és una manera d'escapar de la ciutat, però sense marxar del tot. "A mi m'agrada molt el caos de la ciutat, però a vegades necessito escoltar el silenci i aquí puc fer-ho", insisteix en Jean. El mateix passa en una altra terrassa petita, però més coneguda pels barcelonins, la de l'Hotel Casa Fuster (Passeig de Gràcia, 132). Situada davant dels Jardinets, ofereix una vista panoràmica del Passeig de Gràcia.

MARCEL·Lí SÀENZ
Toda la cultura que va contigo te espera aquí.
Suscríbete

Babelia

Las novedades literarias analizadas por los mejores críticos en nuestro boletín semanal
RECÍBELO

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_