_
_
_
_
_

Les trobades, per dins

Com s'organitza l'esdeveniment més massiu al voltant del valencià

Des del seu naixement, ara fa 25 anys, les Trobades d'Escoles en Valencià, el moviment de dignificació i reivindicació de l'escolarització en la nostra llengua, han esdevingut una de les eines més massives i transversals de redreçament lingüístic i cultural. Cada any, milers d'infants i pares s'acosten a aquesta activitat que, amb el pas del temps, ha anat expandint-se i requerint una maquinària humana ben important per a sostenir l'engranatge. L'epicentre organitzatiu és l'equip de direcció i els tècnics d'Escola Valenciana Federació d'Associacions per la Llengua, entitat sobre la qual pivoten unes altres activitats com ara La Gira de música en valencià, els Premis Sambori o els voluntaris lingüístics. Però la dimensió i el volum de les Trobades requereix una xarxa molt activa i densa també a les comarques, on les associacions federades s'encarreguen dels abundosos fils que s'han de lligar. Per conéixer com funciona aquest entramat hem parat l'atenció en les Trobades celebrades aquest cap de setmana a Massanassa, Alacant i Atzeneta del Maestrat, en l'equador d'unes festes per la llengua que hauran reunit 200.000 persones quan finalitzen, al mes de juny.

Han anat expandint-se i requerint d'una important maquinària humana
A Massanassa, s'hi aplegaren 18.000 persones i 90 col.legis
"Volem aconseguir la implicació del que anomenen col.lectiu de mans"
"Quasi totes les falles ens han ajudat molt"
Más información
Quadern

Per demografia i implantació de programes en valencià, l'Horta Sud organitza algunes de les trobades més nodrides. Dissabte passat, a Massanassa, 18.000 persones i 90 col.legis s'hi aplegaren en un acte que requereix mesos de preparatius guiats des de la Coordinadora pel Valencià de l'Horta Sud, coneguda com Guaix. La primera qüestió és establir la seu a partir de les peticions de col.legis que compten amb la complicitat dels seus ajuntaments. D'un temps ençà, segons explica el president de Guaix, Vicent Moreno, el tema s'ha complicat pel canvi de signe polític en nombrosos municipis de l'antic "cinturó roig". Malgrat les gestions, pobles regits pel PP, com ara Sedaví, Mislata o Catarroja, mai no han acollit les Trobades. I tampoc no tenen massa interés. Per contra: uns altres consistoris conservadors com Alcàsser o Massanassa, seu de les dues darreres edicions, s'han mostrat més receptius.

Establida la seu, es posa en marxa la maquinària: reunions, creació de comissions de treball per a preparar les activitats, com ara els tallers, les cercaviles o les trobades musicals, a més de la coordinació amb els responsables municipals. Un disseny que "s'ha anat fent a poc a poc i que ara ja està molt estructurat", revela Moreno. En cada centre de la comarca amb programes educatius en valencià, una persona s'encarrega d'organitzar les rifes i la venda de samarretes que, juntament amb les quotes dels socis de Guaix, serveixen per a finançar la Trobada. En el cas de l'Horta Sud, a més de les samarretes d'Escola Valenciana dissenyades per Xavier Mariscal, se'n fan unes de pròpies. Com també cartells i adhesius amb un disseny sorgit d'un concurs intern entre col.legis. La documentació es fa arribar a través de 20.000 carpetes.

La implicació del col.lectiu afectat és clau. A l'Horta Sud, tanmateix, s'atorga molta importància a la participació ciutadana. "Ens els pobles volem aconseguir la implicació del que anomenem el col.lectiu mans, gent individual que vol donar-hi colp de mà. I sobretot de les associacions de tot caire, falles, ames de casa, colombaires, ciclistes, etcètera, a qui convoquem a una reunió per convidar-les a participar", explica Moreno. A Massanassa la resposta ha estat positiva: el dia de la Trobada, més d'un centenar de persones acudiren a les huit del matí per ajudar al muntatge. "En hora i mitja havíem acabat", diu Moreno, "una cosa molt bona, perquè fa pinya en el poble". I ajuda a trencar barreres: "Quasi totes les falles ens han ajudat molt", abunda el president de Guaix. "Volem deixar coses en la població que no són materials, sinó de conscienciació. Si per exemple després d'unes quantes converses amb la Policia Local la senyalització està en castellà, això significa que el missatge no ha calat". Amb tot, Moreno remarca que l'objectiu principal "és que augmente la matriculació en valencià. Al juny sabrem si ha estat així".

Cadascuna de les trobades té les seues peculiaritats. A l'Alacantí, pobles com Mutxamel o Sant Vicent tenen una certa tradició d'ensenyament en valencià, però a la capital, Alacant, que ha acollit la Trobada d'enguany, sols una desena de les 54 escoles tenen programes en valencià. Així i tot, 10.000 persones s'aplegaren diumenge al Parc del Palmerar, a més de 24 col.legis i 10 editorials i llibreries. En aquesta comarca, l'associació de referència és La Cívica, regida per una directiva de huit persones amb docents, pares i mares. A l'Alacantí es parteix d'un centre d'acollida per celebrar les trobades i, a partir d'ací, es negocia amb els ajuntaments, segons explica Ismael Vicedo, directiu de La Cívica. Enguany ha estat el col.legi públic El Palmerar d'Alacant. "Però busquem que l'activitat se celebre en parcs, en espais oberts, que siga una festa per a la ciutat, perquè sempre hi ha gent que s'acosta als tallers i que no sap qui som nosaltres".

Dues dècades de trobades han fet saó fins i tot a l'Alacantí. La Cívica, tanmateix, dedica esforços importants a la tasca de difusió. A més de falques radiofòniques, l'associació ha editat 10.000 díptics dirigits no sols als alumnes en valencià, sinó també als seus companys del centre on hi ha programa educatiu en la nostra llengua. A més a més, "allò important és que arribe la informació als pares, per això els encarregats de la trobada en cada centre posen el díptic en les bosses on van les notes informatives del dia, perquè arriben a les cases". En cada centre de primària, entre tres i sis persones són les encarregades de l'encomanda i la venda de samarretes i de la rifa corresponent que, com en uns altres llocs, és la via de finançament de l'activitat, juntament amb les quotes dels socis i les aportacions d'ajuntaments i de la Diputació d'Alacant. Ajudes que no sempre estan en relació amb el pes demogràfic de les poblacions.

En el cas de la trobada d'Atzeneta del Maestrat, el procés organitzatiu ha estat a la inversa. Són una sèrie de col.lectius del poble, l'Assemblea de Joves, la Comissió Cultural i el mateix centre educatiu els que proposaren a Escola Valenciana la celebració d'una festa per la llengua per poder aglutinar les localitats menudes de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén i els Ports, on no s'havia fet encara cap trobada. "Nosaltres hem fet la tasca de suport en el tema dels cartells, els díptics i les samarretes, però han estat aquelles persones les encarregades de l'organització", aclareix Toni Vizcarro, tècnic d'Escola Valenciana en les comarques castellonenques. "De fet, aquells col.lectius podrien ser l'embrió d'una futura coordinadora", augura, atés l'èxit de la convocatòria: una quinzena de pobles, el mateix nombre de centres educatius i una participació que es va acostar a 2.000 persones. Una assistència més baixa en comparació amb unes altres trobades, però considerable tenint en compte les característiques de la zona. Ací, la complicitat de l'ajuntament i de la ciutadania també ha estat una nota positiva. Amb això, les Trobades amplien el seu radi d'acció. Una bona notícia per a Escola Valenciana que, malauradament, coincideix amb la desaparició d'Empar Granell, referent del moviment a la Vall d'Albaida.

Els participants en la trobada d'escoles en valencià recorrien els carrers de Massanassa, a l'Horta Sud, dissabte passat.
Els participants en la trobada d'escoles en valencià recorrien els carrers de Massanassa, a l'Horta Sud, dissabte passat.TANIA CASTRO
Toda la cultura que va contigo te espera aquí.
Suscríbete

Babelia

Las novedades literarias analizadas por los mejores críticos en nuestro boletín semanal
RECÍBELO

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_