_
_
_
_
_

Reinventant Russafa

Les claus de la dinàmica urbana, cultural i ciutadana d'un barri popular

La figura de Bibendum, el bonhomiós ninot de Michelin, saluda els usuaris del garatge Astoria, una gran nau que continua acollint en el seu ventre, com una gran balena, els cotxes del veïnat i és referència del paisatge urbà del barri de Russafa. Supervivent d'uns temps en el que barri tenia els seus propis cinemes de sessió continua, el Junior i l'Ideal, i un teixit industrial i comercial de tallers i petites empreses que es distribuïen en el mapa quadricular. Algunes d'aquestes antigues naus, ara rehabilitades, són avui tallers de creació, com el del pintor Francisco Sebastián Nicolau, una antiga nau de bàscules, que va decidir fa set anys instal.lar-se en el barri. "En aquell moment", recorda Francisco Sebastián, "hi havia l'oportunitat de trobar aquesta classe de locals que t'oferien un espai pràcticament al centre de la ciutat i en unes condicions econòmiques impensables en altres punts de la ciutat".

El possible "model Russafa" posa sobre la taula el canvi de la ciutat
"Allò que no ha de ser Russafa és un lloc de moda"
"La vitalitat d'aquest barri te l'ofereixen les cent una nacionalitats que hi ha censades"
Más información
Quadern

Igual que ell, altres pintors com Horacio Silva o Javier Chapa també van decidir ingressar en el nou veïnat del barri. "En aquells anys", assenyala Paco Sebastián, "hi havia una certa conflictivitat sobretot lligada al tema de les drogues, i d'altra banda, la presència d'una immigració cada vegada més nombrosa afegia un element de novetat i l'impacte que sempre produeix allò que és desconegut". Després d'uns anys en què el barri "va estar a punt de tocar fons" recorda Sebastián, s'ha acabat perfilant un model no sense incidències ni contratemps que ha dinamitzat el territori socialment i culturalment. Una metamorfosi on ha estat fonamental el treball reivindicatiu i de cohesió social de les plataformes ciutadanes que actuen en el barri a l'hora de vertebrar un projecte d'interculturalitat o denunciar temes com la falta de zones verdes o de dotacions escolars.

El possible "model Russafa" ha posat sobre la taula la mateixa transformació de la cartografia de la ciutat de València en aquest segle XXI. Josep-Vicent Boira, geògraf i investigador de les mutacions del paisatge urbà opina "que a València hi ha tres tipus de barris tradicionals que han de reinventar-se o ho necessiten: el centre històric, el Cabanyal-Canyamelar i Russafa". Entre els projectes frustrats assenyala Velluters. "Com una part del centre històric", diu J. V. Boira, "ha estat, per a mi, el final del somni 'reformista' urbà basat en la intervenció arquitectònica, instal.lació de grans contenidors urbans i obertura de nous carrers". "Volent salvar el barri", continua Boira, "s'han fet desaparéixer alguns dels seus racons més característics". I conclou: "Què en queda, de Velluters? Dubte, doncs, de l'eficàcia de l'operació". "Per la seua part", continua, "el Cabanyal-Canyamelar, sense cap intervenció pública per ara, se sustenta avui tan sols en la voluntat social, en la trama festiva, els erudits locals i el desig de la gent de mantenir vives les identitats". Pel que fa a Russafa, assenyala Boira que "estaria en una situació intermèdia". "Al meu entendre, Russafa ha conegut processos de reforma urbanística dràstics derivats de l'annexió a València i de la seua proximitat al nucli més gran, però encara no ha perdut la seua identitat del tot, com tampoc el Cabanyal-Canyamelar, i això és un benefici per al futur".

Una babel d'accents i colors

A la babel d'accents i colors que s'han escampat per Russafa en l'últim decenni, cal sumar-hi un nombrós grup de professionals i creadors atrets per les possibilitats que oferia el barri. Carles Albert i la seua galeria Color Elefante fou dels primers en arrelar-hi. "En aquell moment", recorda, "això era un desert, només hi estàvem nosaltres i l'Sporting Club Russafa, i parlar d'espais d'art en una zona com aquesta semblava una mica extravagant o fora de lloc". Testimoni d'aquesta ebullició creativa és Russafart que va celebrar el cap de setmana passat la tercera edició. El fotògraf Alberto Adsuara viu al barri des de fa vint-i-cinc anys i la seua galeria Ciclorama és un dels espais que hi han participat. "Obrir una galeria", comenta, "dedicada a la fotografia és quasi un suïcidi en una ciutat com València, però pensàvem que valia la pena i tirarem finalment cap endavant el projecte, i a més, posar-lo en marxa en el teu barri". "L'espai de la galeria", continua, "com altres locals de Russafa, diguem que és polivalent, l' única manera de poder fer-los mínimament competitius".

Entre les últimes galeries a fer acte d'aparició i que també reuneix aquesta característica d'espai flexible es Hat Hallery al carrer de Dénia, un projecte lligat a l'empresa d'arquitectura Jaime Sanahuja de Castelló. "La galeria", diuen els seus promotors, "vol ser un punt de diàleg de disciplines com l'arquitectura, el disseny i l' art". El dissenyador Luis Eslava ha estat l'"ideòleg" del projecte, que suposa un nou contenidor temàtic en el ja per si atapeït entramat de la zona. "La nostra idea", expliquen els promotors, "és fer d'espai de trobada entre tots aquests professionals que participen d'allò que anomenem el projecte: arquitectes, interioristes, paisatgistes, dissenyadors gràfics, dissenyadors industrials; aquesta creiem que és la novetat que hi aportem".

Compartint carrer, l'interiorista Carmen Baselga va condicionar un antic magatzem de productes de pastisseria el va transformar en un lluminós i diàfan taller de projectes d'arquitectura interior. "Els que som del barri", diu, "l'hem vist passar per diferents moments, del barri tradicional de la teua infància a èpoques en què semblava que entrava en un procés de decadència del qual no eixiria mai més, i que afortunadament han passat". "No sé", continua Carmen Baselga, "si es pot parlar d'un model Russafa, però sí que és cert que el barri ha aconseguit un cert equilibri entre present i passat, sense perdre els seus senyals d'identitat, i al mateix temps obrir-se com a espai lúdic, d'oci, cultural, d'una manera molt racional. Sense eixir del barri pots fer-te un té com si fores a Tànger, sopar en un restaurant com els que pots trobar a Milà o a París, tallar-te els cabells en una perruqueria d'avantguarda com la de Joan Santamaria o prendre un café mentre fulleges les últimes novetats literàries en novel.la negra". Llibreries com Ubik, Cosecha Roja o Slaughter han suposat alternatives a la llibreria tradicional, reivindicant la figura del café literari i les tertúlies mentre conviuen amb les veteranes llibreries de vell del barri.

Entre els locals pioners del barri hi ha la bocateria El Rus que va posar en marxa l'escriptora Lola Andrés. "El bar", recorda, "va prendre el nom de l'antic propietari del local, una merceria regentada per un matrimoni rus que hi havien arribat durant la guerra civil". El Rus continua sent parada obligatòria mentre el barri s'ha obert a una àmplia carta de sabors que passa per l'inevitable kebab, el cuscús, la cuina tradicional o el receptari més exquisit i creatiu. "En aquell moment l'únic signe de modernitat del barri", diu Lola Andrés, "era l'enyorat club de jazz Perdido i d'altra banda, el forn del carrer de Sueca, cantonada Gran Via, que funcionava com una mena farmàcia de guàrdia per als noctàmbuls. La meua sensació és que tota la transformació s'ha fet d'una manera més natural d'allò que pensem, on cadascú s'ha anat posicionant i ha trobat el seu lloc en un marc de convivència, i el carrer n'és la mostra".

Amb l'impacte i el rerefons especulatiu que suposarà el futur Parc Central, per a J. V. Boira el repte de Russafa "està en reinventant-se". "Com que no es pot tornar arrere en el temps Russafa hauria de buscar el seu futur en noves activitats, modernes, però això sí, lligades d'alguna manera amb el seu passat. Passat i futur han de tenir una certa coherència". "Allò que no ha de ser Russafa", assenyala Carmen Baselga, "és un lloc de moda, entés com una cosa passatgera, com ha passat amb altres zones de la ciutat". "La vitalitat d'aquest barri", diu Paco Sebastián, "te l'ofereixen aqueixes cent una nacionalitats que hi ha censades". "València", comenta J. V. Boira, "hauria de triar de manera conscient els quatre o cinc barris que vol dotar d'una certa imatge creadora en el conjunt urbà: el Carme, Russafa, el Cabanyal-Canyamelar... Mitjançant les ordenances, i sobretot la voluntat política i l'aliança amb la iniciativa privada, s'hauria de dirigir el seu creixement cap a una modernització física sustentada en algun leitmotiv com ara, la noció de creativitat". De moment a Russafa, els seus habitants han posat en marxa aquella vella pràctica de tot procés de creació que diu que només a partir de l'assumpció d'allò que t'és estrany, sempre acaba sorgint el miracle d'allò nou.

Exposición sobre la silla en la Hat Gallery del barrio de Russafa, en Valencia.
Exposición sobre la silla en la Hat Gallery del barrio de Russafa, en Valencia.JESÚS CÍSCAR
El escultor Pepe Llàcer, en el Sporting Club de Russafa.
El escultor Pepe Llàcer, en el Sporting Club de Russafa.JESÚS CÍSCAR
Toda la cultura que va contigo te espera aquí.
Suscríbete

Babelia

Las novedades literarias analizadas por los mejores críticos en nuestro boletín semanal
RECÍBELO

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_