Sons d'estiu

L'any 1991, Antonio Porcar i Fernando Marco, dos entusiastes del jazz, posaven en marxa a Castelló el Café del Mar Club de Jazz, un espai d'actuacions musicals que va haver de tancar finalment les portes. Amb alguns deutes i la passió pel jazz, dirigiren els passos cap a la gestió musical. Ara, des de fa set anys, la marca Café del Mar Club de Jazz és la promotora de cicles i festivals d'aquest gènere musical, entre altres el Festival Internacional de Jazz de Peníscola, que arriba a la setena edició. "No es fàcil", diu Antonio Porcar, "que un festival es consolide, i el panorama musical està ple d'exemples de festivals que apareixen i després s'esfumen". Promotor de projectes com Avui Jazz, Universijazz o L'Efecte Tàrrega de Benicàssim, defensa la necessitat d'una certa coherència a l'hora de la programació. "Ara es fan molts festivals descafeïnats, i en l'etiqueta de jazz s'inclouen tota mena de propostes que poden ser molt atractives, però que no responen a filosofia d'allò que és un festival de jazz". "I a la llarga", afegeix Porcar, "això es negatiu, perquè desorientes el públic i acabes perdent credibilitat". Si a la convocatòria de Peníscola, que té el suport de Castelló Cultural, s'hi podran escoltar noms com Herbie Hancock, Madeleine Peyroux o Marcus Miller Band, a l'altra cita jazzística de l'estiu valencià, el Fijazz d'Alacant, promogut per la Diputació d'Alacant, hi acudiran representants ja clàssics de les tournées musicals, com ara la brasilera Tania Maria, el baixista Stanley Clarke o la parella Michel Camilo i Tomatito.

Les convocatòries han hagut de refer els comptes i els continguts

"No anirem enlloc si ens conformem amb un públic que acudeix sols a escoltar els grans"

Obrint un parentesi en el mes de juliol entre aquests dos festivals, la ciutat de Benicàssim i el FIB posarà el seu nom en destacat en el mapa internacional dels festivals de música. Quinze edicions i un model de festival que ha servit de referència per a altres convocatòries a l'Estat espanyol i que va produir una mena d'erupció musical en molts ajuntaments, que ràpidament s'apuntaren a la realització del seu propi festival indie, i després, al cap d'un temps, van desaparéixer per manca de definició i de credibilitat del projecte. A la cita d'enguany del FIB, una amanida amb tots els sabors i les mixtures del pop: Ray Davies, Vampire Weekend. Gorillaz, Goldfrapp, Kasabian, etc.

En uns moments marcats per la crisi i les reduccions dels pressupostos, organitzadors, administracions i patrocinadors han hagut de refer els comptes i els continguts. El tradicional Música al Castell de Dénia, una de les trobades de música popular més veteranes del País Valencià i a punt de complir els primers vint anys, n'ha estat un dels afectats. "Hem hagut de fer un ajust pressupostari", diu Maribel Font, directora del festival, "però crec que el cartell d'enguany, amb noms com Urbàlia Rurana, Carles Dénia o Aljub, és una bona mostra de la vitalitat que en aquests moments té la música popular feta entre nosaltres".

Com superar la llarga ombra del FIB

Seguint el pèrfil de festival folk, han aparegut en el temps propostes com el Xàbia Folk, Tot a Folk (Picassent) o les Trobades a la Llum de la Música, mentre que unes altres, com ara el Mestival d'Elx o el Musicat d'Algemesí han desaparegut o s'han reconvertit. Toni Torregrosa, component del grup Urbàlia Rurana, ha estat durant molts anys treballant com assessor en alguns dels festivals. "Hem vist", diu, "com s'han llançat projectes que després no acaben de quallar o sorgeixen problemes, com va ócorrer amb el Festacarrer d'Ondara, entre els organitzadors i els politics municipals. Jo crec que allà on darrere dels festivals hi ha una associació, malgrat el problema sempre present del pressupost, hi ha més possibilitats que la cosa tire endavant i fer un projecte estable". Per a Josep Gimeno, de La Sibil.la Valenciana, una de les promotores mes dinàmiques pel que fa a la música popular, "el fet que altres indrets de l'Estat, com ara Catalunya, Andalusia, Aragó o Múrcia, tinguen un teixit més consistent de festivals musicals i ací siga més feble, no sols és un problema de les diferents administracions i el seu suport. Segurament, les administracions valencianes són una part important responsable, però potser també caldria fer-hi corresponsable allò que anomenem la societat civil, que és al cap i a la fi d'on han d'eixir les iniciatives i aconseguir l'ajut econòmic de l'administració. No podem deixar l'impuls creatiu només a les mans de les institucions".

Durant molts anys Julio Martí ha estat l'ànima d'alguns dels festivals mes significatius, com ara el Festival de Jazz del Palau de la Música, que a hores d'ara encara no se sap si enguany alçarà el teló. A la Fira de Juliol de València presenta dos noms que de segur que posaran el cartell de no hi ha entrades, Joan Manuel Serrat, que arriba amb els versos de Miguel Hernández, i Paco de Lucía. "En el paisatge dels festivals", assenyala Julio Martí, "tenim el primer festival d'estiu, que és el FIB, un projecte sòlid i assentat, però crec que cal un festival important de Wolrld Music". Sobre el model actual de la Fira de Juliol, desitjaria que "amb vista al futur, les seues referències foren altres festivals com Los Veranos de la Villa de Madrid o el Grec de Barcelona, amb els quals col?labore des de fa molts anys". "Crec", continua, "que s'està començant a treballar en aquesta línia, malgrat les limitacions, i hauríem de ser ambiciosos amb vista al futur, si volem que València siga una referència en els festivals d'estiu".

Per a Rafa Jordan, de Pro 21 Cultural, promotora de música, teatre i dansa "podem tenir el festival més gran de pop rock, el FIB, la programació més ostentosa en el Palau de les Arts i a l'esplanada del Veles e Vents, però no anirem enlloc si ens conformem només amb un gran públic passiu que acudeix sols a escoltar els grans noms. No tot passa per fer festivals, cal crear un públic crític i bastir sinergies que van des de programes televisius culturals fins a la implicació de les obres socials de les grans caixes d'estalvis, tot un teixit de complicitats". "Només", assenyala, "cal veure que músiques tan emergents com el hip hop, que a Madrid, Sevilla, Màlaga, Saragossa i Barcelona tenen una implantació destacable amb festivals importants com el Cultura Urbana, ací simplement no existeixen o de manera molt marginal; el mateix podem dir de la música electrònica més avantguardista: durant els anys 80 València era referència d'un moviment que no té avui cap festival que n'haja pres el relleu, mentre a Barcelona un festival com el Sònar marca el pas". I afegeix, "pujar al tren de la modernitat ens costarà". Per a Joan Gregori, també de Pro 21, "sembla que tenir el festival més gran de l'Estat al nostre país, el FIB, haja fet un efecte contrari, ha creat una ombra al voltant que impideix que sorgisquen altres festivals. Apareixen nous festivals de pop i noves tendències musicals, com el Low Cost a Benidorm i algus festivalets més modestos, Benissa, Novelda, Elx, però tots concentrats curiosament a la par sud del país, mentre la part de València s'ha quedat més endarrerida". Malgrat aquestes iniciatives, opina que "actualment al País Valencià hi ha un buit important pel que fa a festivals de música".

En uns temps de crisi que demana noves mirades i plantejaments, per a Rafa Jordan cal fer un esforç per part de totes les parts implicades. "Hauríem de capgirar", diu, "la situació de mica en mica entre tots, programadors institucionals, empreses i productores musicals, fins i tot els centres d'ensenyament com els mitjans de comunicació. Sinó només ens quedarà l'opció del turisme cultural, i només cal veure enguany la quantitat de valencians que hi havia al Festival Sos de Murcia o al Primavera Sound de Barcelona".