"La lectura electrònica no desbancará el llibre"

Joan Antoni Llinares (Alzira, 1953) va saltar al primer pla de l'actualitat en assumir la direcció del Palau de la Música de Barcelona després d'esclatar l'escàndol per la tèrbola gestió del seu predecessor, Fèlix Millet. Els focus, tanmateix, no agraden gens ni mica a aquest prestigiós i discret gestor cultural, administrador de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), entre els anys 1995 i 2001, i del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre el 2001 i el 2009. Per això va renunciar a continuar al capdavant del Palau. A més, volia tornar a casa. I sorgí la proposta per a ser director gerent del Grup Editorial Bromera, el transatlàntic de l'edició valenciana, en el context de profunds canvis en el món editorial i del 25é aniversari de l'empresa fundada per Josep Gregori. En aquest període, els tres segells del grup, Edicions Bromera, Algar Editorial (dedicada a l'edició en castellà) i Animallibres, han publicat més de 1.600 títols, amb set milions d'exemplars venuts i un catàleg de 400 autors que inclou les plomes més reeixides de la nostra literatura i figures internacionals, com ara els premis Nobel Harold Pinter, Orhan Pamuk o Herta Müller.

L'editorial ha publicat més de 1.600 títols, amb set milions d'exemplars venuts

"El llibre i el museu estan íntimament lligats", diu de la seua experiència anterior

"Es diu que les indústries culturals no s'han adaptat. I això no és cert"

Llinares ens rep a la seu d'Alzira, la seua ciutat, un mes després de prendre possessió. "En el meu cap sempre hi havia la idea de tornar-hi. Quan Josep Gregori em va plantejar si em feia il?lusió incorporar-me al projecte, li vaig dir que sí de seguida. No sols era tornar a València, sinó tornar al poble", explica. Malgrat el canvi de registre, el repte professional no li provoca vertigen. "En l'àmbit dels museus, on he estat vint anys, un element essencial és l'edició. Després d'una exposició temporal allò que queda és el catàleg i els llibres. El llibre i el museu estan íntimament lligats: el projecte de l'IVAM tingué la intel.ligència d'incorporar un departament de publicacions. El que vull dir és que el món del llibre no m'és alié. Els departaments de publicacions dels museus són, si fa no fa, editorials molt especialitzades". Una altra cosa és gestionar edició "específicament i amb la intensitat que ho fa Bromera, una editorial que abasta totes les etapes de la vida", reconeix. Per davant, l'elaboració d'un pla estratègic amb els reptes d'ampliar el radi d'acció i fer front a una era digital que, segons el nou gestor de Bromera, no farà desaparéixer el llibre objecte.

El llibre seguirà present en la vida cuotidiana

Però anem a pams. Quan es parla d'expansió, hom pensa en Catalunya, un mercat on l'editorial comença a accedir a través de les traduccions. "El món editorial català és molt complicat, està molt blindat, i desplegar allí els projectes Bromera, que ja han començat, és un dels reptes. El que podem aportar és el coneixement d'aquell territori". Servirà això per a donar a conéixer millor els autors valencians a Catalunya? "El món editorial, com el dels museus, són estructures que actuen d'intermediaris entre l'autor i el públic. La intel.ligència rau a fer arribar al màxim de públic possible la creació, que l'obra bona també tinga un bon intermediari per a poder fer valdre la qualitat. Volem que l'àmbit geogràfic s'escampe per als autors de Bromera. En la nostra llengua i també amb les traduccions al castellà, a través d'Algar". I més enllà. "Bromera tradueix a hores d'ara autors d'àmbit internacional. Aquests intercanvis i la xarxa que s'hi genera han d'afavorir l'eixida dels nostres propis autors". Una manera, també, de transcendir l'àmbit valencià. "La idea és traspassar el caràcter d'editorial local i que Bromera siga reconeguda i respectada, que ja ho és. I hi ha una sèrie de qüestions que s'han d'organitzar. Els recursos són limitats i s'han de gestionar amb molta cura, intel.ligència, prudència... I potència, també, no ens hem d'acovardir davant de les dificultats, que en són moltes".

Parlant d'entrebancs, el gran repte del món editorial és donar resposta a l'era digital. "Problemes tan complexos no tenen solucions simplistes. No anem cap a una edició enterament digital, però sí al fet que una quota significativa de la lectura es faça en llibre electrònic, un 20% o un 25% d'ací a uns quants anys. L'evolució es veu any rere any. Però desbancar el llibre, no". "La reflexió no és si li passarà, al llibre, el mateix que a la música, sinó si serem capaços de satisfer una doble demanda, la dels que voldran continuar fent servir el llibre com a objecte, amb els seus avantatges, i els que preferiran el llibre electrònic, que té un potencial impressionant. A diferència del que ha passat amb la música, el món editorial ja està donant respostes. Es té clar que, amb l'abaratiment que es genera, el producte ha de ser més assequible, però el llibre continuarà present en la vida quotidiana", augura.

Llinares tampoc no obvia obstacles com el de la pirateria i la cultura del gratis total. "És una qüestió de valors, un problema més educatiu que no cultural. Allò de "tot gratis" és un corrent generat per la capacitat per a avançar-se d'uns senyors que han muntat portals on es poden descarregar arxius dels quals no tenen la propietat, simplement se'ls apoderen. No ho fan per altruisme, estan guanyant molts milions de la publicitat que s'insereix en els seus portals. Això no té res a veure amb la còpia privada o amb el dret de cedir a un amic un llibre, no és aqueix el problema, perquè no ho ha estat mai. Si aquell discurs acaba dominant, tens la batalla perduda", adverteix. A Llinares, el debat no li ve de nou. "Durant molts anys es va qüestionar si un artista, un pintor o un escultor, havia de cobrar drets d'autor d'un llibre que reprodueix les seues obres. Jo ho he viscut des del món dels museus i no et pots imaginar les tesis contràries al reconeixement d'aquell dret articulades per persones d'un nivell cultural impressionant. Davant d'això hem de recordar que un llibre està fet de paper: el que fa el paper cobra, el de la tinta cobra, el dissenyador cobra, i l'editor també. I qui ha creat els continguts que estan dins, per què no té dret a cobrar? Això és el que ha pervertit tot aquest procés, que es qüestione que el gran esforç que suposa la faena d'un autor no tinga dret a la remuneració. Em fa la sensació de viure en una altra galàxia quan coses tan elementals no es reconeixen. Anem cap a modificacions legals, però amb la Llei de Propietat Intel?lectual actual es podria haver fet molt més del que s'ha fet. De fet, es tanquen webs per uns altres motius sense cap altra condició que el jutge ho decideix. També es diu que les indústries culturals no s'han adaptat. I això no és cert. El model de descàrrega de llibres per Internet és una realitat, tot i que cal millorar l'oferta i hi ha molta faena per fer".

Deixem de banda Internet. En l'horitzó, també, hi ha la commemoració del 25é aniversari de Bromera, de què encara no pot facilitar massa detalls. I possibles canvis en la línia editorial? "Bromera té un molt bon equip i la solidesa dels seus 25 anys està en funció d'haver sabut configurar un col.lectiu de professionals que han fet possible això. El meu plantejament no és posar sobre la taula noves línies editorials. Hi ha un consell assessor i un departament de publicacions que continuaran fent la seua faena. El que plantejarem són les diagnosis dels problemes que tenim i els passos que hem de fer per a superar-los", conclou.