Amaguem la realitat?

NOMS ROBATS

Josep Antoni Tàssies

Cruïlla

32 pàgines. 14,70 euros

La realitat és la mateixa per als petits i els grans. Evidentment que amb tot el nostre amor i tota la nostra força hem de protegir els petits. Però un cop queda clar això, que és molt important, crec que és millor no amagar la realitat en què vivim, ni les parts més crues...". És una afirmació de l'il.lustrador Josep Antoni Tàssies (Barbastro, 1963) a la revista Faristol, que és la base dels seus darrers dos treballs (El nen perdut i Noms robats), la culminació a una línia encetada a principis dels 90 que va haver d'abandonar per manca de suport. Uns anys després, la seva recuperació li ha valgut un reconeixement internacional.

Per l'àlbum il.lustrat El nen perdut (Cruïlla, 2008), Tàssies esdevingué el primer autor espanyol en rebre el Grand Prix de la Biennal d'Il.lustració de Bratislava, 42 anys després de la seva fundació. En aquesta obra d'ambient nadalenc, l'autor hi mostra la guerra observada des de la innocència d'un infant. Malgrat la distància, aborda de manera sintètica una idea semblant a la del poema Nadal de Joan Salvat Papasseit, la d'una felicitat aparent que contrasta amb la situació dels més desvalguts. Tàssies, autor de text i il.lustració, transmet la crueltat de la guerra a través d'una obra total, on es combina un text precís amb un dibuix clar i contundent, amb un traç gruixut i uns colors foscos.

El reconeixement a una manera d'entendre la literatura infantil l'ha estimulat a anar una mica més enllà en la concepció d'un nou àlbum, Noms robats, on tots els elements, tant de continent com de contingut, es combinen amb la màxima cura i precisió, per part d'autor i també d'editor, per narrar una història. La contundència de Noms robats colpeja el rostre i el sentiment del lector. No el deixa ni el vol deixar indiferent. Una nota breu en el blanc de la solapa del llibre cerca l'atenció i la implicació del lector: "víctima, assetjador, espectador: què ets, tu?".

L'àlbum aborda el tema de l'assetjament escolar, amb uns personatges i unes escenes, de textures dures i de tons foscos, que agafen una volada enorme envoltats per la importància del color blanc del paper.

El protagonista és un nen que a l'escola se sent anihilat. Allà esdevé un sense nom i un sense rostre. Tàssies substitueix el cap dels personatges per una peça de fruita com a símbol d'aquesta anihilació. Tan sols dibuixa el rostre en alguna escena més íntima, en la qual el personatge s'adreça al lector, o en la darrera escena, on l'interroga directament, després del sorprenent desenllaç.

Els fets se succeeixen de manera ràpida. I hom arriba al final sense temps d'assimilar la història, sense espai per evitar res ni per creure en la veracitat dels fets. A la fi, la pregunta de la solapa cau amb tot el seu significat damunt del lector.

Un àlbum d'una contundència i una força increïble, on el joc a tots nivells entre la il.

lustració i el text és sublim.

Com una bona part dels llibres il.lustrats que es publiquen, l'edat del receptor a qui s'adreça és àmplia. Si aquest és un infant, s'aconsella l'acompanyament d'un adult en la lectura d'una obra semblant.