Amèrica, Amèrica

D'Europa a Amèrica.

Dietari d'exili (1941-1945)

Jaume Miravitlles

Proa

185 pàgines. 17 euros

Jaume Miravitlles (Figueres, 1906-Barcelona, 1988) sempre era darrere. Darrere de Salvador Dalí; Luis Buñuel; Francesc Macià; Lluís Companys... Darrere dels grans. Però, és clar, també darrere dels grans esdeveniments: els films surrealistes; la invasió de Prats de Molló; les conspiracions a l'exili; la proclamació de la República; la Guerra Civil... Darrere és un vestit fet a mida per a ell.

Si avui Miravitlles visqués seria un dels spin doctors més cotitzats del planeta. L'home que xiuxiueja a l'orella als líders. L'assessor de comunicació. L'ésser invisible que mou els fils de la realitat. No és estrany. Miravitlles va ser comissari de l'innovador Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra. Un organisme avançat, (va ser model per a la resta del món), original, eficaç i que va fer una feina brutal (cinema, ràdio, premsa, cartellisme, música, esdeveniments mediàtics, marxandatge, etc.) en només tres anys dramàtics. Miravitlles va guanyar la Guerra de la Propaganda. Aquest punt és cardinal, també per aquest llibre.

Miravitlles no és l'únic, però sí que el seu Comissariat és una representació del canvi de mirada comunicativa de Catalunya: d'Europa cap als Estats Units. És fàcil de resumir: el futur s'està gestant a Amèrica. D'acord, D'Europa a Amèrica. Dietari d'Exili (1941-1945) és el dietari inèdit d'en Miravitlles després de la Guerra, però sobretot és una declaració de principis, una acceptació, una constatació del gir oftalmològic. Des del primer dia -el 1941, quan embarca a Marsella- quan expressa primaveralment: "Desitjo apassionadament anar a Amèrica"; fins al darrer dia -el 1945, quan marxa de Mèxic, per anar definitivament als Estats Units- torna a clamar tremolós, incrèdul: "Aquesta ha estat una de les meves obsessions: morir abans d'arribar als Estats Units o al cap de poc temps de ser-hi".

Aquest dietari, entre 1941 i 1945, és un mentrestant. Un intermedi on l'hiperactiu Miravitlles es veu obligat a frenar la seva vida. És un entremès a Marsella, Algèria, Marroc, Mèxic. Deixarà de ser hiper, però, ep, no deixarà de ser actiu. Però el que sorprèn és llegir, veure, aquest Miravitlles costumista. Aquest home en estat de pausa, aquest individu anodí, fins i tot convertit en un gra més de la massa humana, la massa que ell vol redirigir amb els seus dots de mag de la propaganda.

Aquest Miravitlles, que escriu maquinalment frases com "He dormit molt bé"; "Continua el mal temps"; que llegeix molt; que passeja, que va de prostitutes, que desitja obsessiu, com un adolescent virginal, retrobar-se amb Maruja, la seva dona... És un Miravitlles domèstic, de barnús, de llit rebregat a la penombra. Però malgrat aquestes hores de rellotge condemnat al xino-xano, l'home d'acció es belluga: cartes, trobades, conspiracions, amb desenes de personatges de l'exili català, espanyol i de tot el món. Observacions i anàlisis sobre la geopolítica mundial i, és clar, sobre Catalunya. Algunes de molt afinades i clarividents ("A Catalunya un poble és una realitat espiritual, gairebé metafísica"; el catalanisme només està limitat "per dues fronteres: el comunisme i el feixisme").

Aquest ésser telegràfic, seqüencial, d'escriptura automàtica, fragmentada: reflex d'un projecte esbocinat, d'un stand by existencial. Així i aixà. Però a mesura que s'apropa als Estats Units li comença a brotar, de nou, la hiperactivitat. S'anima, l'escriptura flueix, s'enfila. Amèrica, Amèrica, és el futur, però també la manera de posar, personalment, el "The end" a la tragèdia més bèstia de Catalunya.