"Em surt bé fer de galant"

Observo Abel Folk, assegut a l'altre costat de la taula, i és com si no hagués passat el temps, ni més ni menys que 35 anys, des que ens coneixem. Continua tenint un aire del jovenet de 16 anys guapo, una mica bandarra i amb una mirada somiadora amb qui vaig coincidir tres anys a l'Institut del Teatre. De fet, em costa no veure'l amb les malles de mim i la inseparable samarreta verda, enamorant una joveníssima i tendra Montse Guallar i exasperant Sanchis Sinisterra perquè volia anar més de pressa en la construcció del personatge del que manaven els cànons brechtians de moda. Però el que hi ha aquí és un madur i reconegut actor, de bona planta, amb una carrera llarga i extraordinària, que ha treballat en teatre amb John Malkovich o Flotats (al Cyrano, entre altres obres), molt conegut per les interpretacions que va fer al cinema de grans personatges històrics com Macià i Monturiol i enormement popular pels seus papers en sèries televisives (com el Jordi Vergès de Ventdelplà). Llueix un bigotet i està una mica refredat, cosa que no li ha impedit baixar en moto des d'Alella en 10 minuts amb la seva Kawasaki 800.

Folk (Montesquiu, Osona, 1959), és notícia aquests dies pel seu muntatge Els 39 esglaons, que es representa al Club Capitol de Barcelona. "És un viatge a l'essència del teatre i un joc teatral, una comèdia en què un actor (jo) fa un personatge, l'actriu (Mireia Portas), tres, i els altres dos actors, mig centenar cadascun. Una gran feina de fregolisme per part seva. La funció només ha estat possible gràcies al fet que vaig trobar dos intèrprets capaços de fer-ho, Jordi Ríos i David Olivares, que vénen de Crackòvia". Abel no sap dir quin número correspon a aquest espectacle de tots els que ha dirigit. "El setè?, el vuitè?". No només el dirigeix i hi actua sinó que en signa la traducció i n'és el productor. "És freqüent en la meva carrera. Però jo em considero un actor que fa altres coses". Aquesta polivalència ?també és actor de doblatge (la veu de Pierce Brosnan!)?, "no és pretesa", sinó una cosa a què ha arribat, diu, accidentalment. "Tinc una sort: em mantinc actiu en un munt de fronts, això em suposa tenir moltes opcions de feina, que és el més gran privilegi per un freelance com jo. És del que estic orgullós: tenir possibilitats obertes en molts llocs".

Quan va entrar a l'Institut del Teatre, l'Abel treballava de pastisser. Però quan va sortir va decidir que no faria mai res que no tingués a veure amb el món de la faràndula. "Em vaig dir que sempre treballaria en això, fos el que fos. I així ha estat. He fet de tot. De maquinista de Dagoll Dagom a La nit de Sant Joan, de coreògraf, d'il·luminador... O sigui que conec el meu ofici des de tots els punts de vista. Sé molt bé com funciona l'escenari, i això és bàsic per a un director". Li comento que sembla conservar una part d'aquella innocència tan atractiva de quan era jove i es rasca confús el coll de la mateixa manera que ho feia aleshores. "A vegades em dic que m'hauria de fer gran ja". Però encarna bé el galant. "Ah, això sí. No em costa, ho he fet molts vegades, em surt bé. El galant clàssic, de comèdia, tipus Errol Flynn, aquest el tinc, sé com es fa". Amb un punt autoirònic... "L'he guanyat amb l'edat, de jove em prenia massa seriosament. És important aprendre a acceptar-te. A mi em costa assumir el meu físic, se'm feia difícil. M'incomodava ser atractiu".

Li van els personatges històrics. "És veritat, hi ha una feina en encarnar-los que va més enllà de l'actor i entra en el camp de l'historiador. Considero que hi ha un punt de servei públic en donar la imatge d'un personatge històric". Admira Monturiol pel seu valor (que diu que ell no té). Però Macià és el que més li agrada, "un exemple de flexibilitat". Teatre, cinema, televisió, li semblen el mateix per a l'actor, amb només "diferències tècniques".

Abel Folk és conscient d'haver tingut la sort de treballar amb professionals de primera divisió. "Si hi ha una cosa remarcable en la meva carrera és que he treballat amb molta gent extraordinària. Penso en Salvat, Scaparro, Pierre Romans, Flotats, és clar... Fins i tot vaig tenir el privilegi de rodar tres dies amb Gassman. He vist com treballen els que en saben".