L'Eurídice de Magris, a escena
Conjunció atractiva i interessant al teatre Tantarantana a partir d'avui: Claudio Magris es troba amb Xavier Albertí i Carme Sansa a través d'Eurídice.
Vostè ja ho entendrà (fins al 8 de gener) és la versió teatral de l'obra del mateix títol, Lei dunque capirá, de l'escriptor de Trieste (Edicions de 1984, Anagrama en castellà), en què destil.lava, en part, el sentiment de pèrdua per la mort de la seva esposa a través de la reescriptura del mite d'Orfeu i la seva dona. Com deuen recordar, segons els clàssics, una serp va mossegar Eurídice, un destí ben curiós, i el seu afligit marit, gran músic, va ser autoritzat, després d'haver expressat un plany tan estremidor que va fer que tota la creació no deixés de sospirar, a descendre a Hades per recuperar la recent desapareguda amb la condició que no es girés per contemplar-la fins que fos fora, etcètera.
Al text de Magris, una veu femenina s'imposa als planys d'Orfeu per desgranar records i nostàlgies. La dona parla des d'un lloc imprecís on ha descobert coses que farien callar Orfeu, el poeta.
Tot i que les connotacions autobiogràfiques són evidents, Magris va dir en el seu moment que l'obra no se centra exclusivament en la seva vida. "Hi ha coses autobiogràfiques, sí, però també coses inventades. A més, espero ser una mica millor que Orfeu", va bromejar l'escriptor en la presentació del seu llibre a Barcelona. L'humor forma part del text, que combina patiment, passió i ironia.
Concebuda amb una estructura dramàtica, al principi l'obra no estava pensada per ser representada en escena. Però Magris, a l'anomenada presentació del llibre, va aprofitar per aplaudir les adaptacions que ja s'han fet a Itàlia i França i va assegurar que veuria amb bons ulls una futura adaptació a Espanya, que és el que ara arriba.
Carme Sansa explica que la traductora al català de l'obra de Magris, Anna Casassas, li va comentar que mentre traduïa el text l'havia vist a ella, a la Sansa, en el paper d'Eurídice. Fascinada pel text, l'actriu va posar en marxa el projecte de portar-lo a l'escenari. Vostè ja ho entendrà, destaca Carme Sansa, significa la primera ocasió que Magris, la seva escriptura, puja a un escenari català. Una oportunitat única per apropar-se de manera singular a la producció d'un autor, el d'El Danubi, tan estimat a Barcelona, com va demostrar, ressalta Sansa, l'exposició sobre la seva Trieste natal al CCCB (en el marc de la qual es projectava precisament una versió fílmica del monòleg teatral).
L'actriu es va plantejar des de l'inici que l'espectacle l'hauria de dirigir Xavier Albertí, que va mostrar de seguida "un gran entusiasme pel projecte". Peça d'una "grandíssima intensitat emocional", Sansa i Albertí ho donen tot per oferir una representació a l'altura de l'emotivitat del text original.
