Laberints íntims

MARINA

Toni Sala

Edicions 62

Barcelona, 2010. 141 pàgines

És evident que l'obra de Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) presenta una clara dicotomia basada en el punt de focalització i orientació narratives. D'una banda hi ha una producció literària que, sense defugir l'empremta estilística ni les potents figures antilíriques pròpies de la literatura d'aquest autor, se centra en una exploració externa de la realitat: Petita crònica d'un professor a Secundària (2001), Un relat de la nova immigració africana (2004), Goril·la blanc: memòries d'en Floquet de Neu (2003), Quatre dies a l'Àfrica (2005) i Autostop (2007) serien els exponents d'aquesta primera ramificació. A l'altra banda, amb els aplecs de contes Entomologia (1997) i Bones notícies (2001), així com amb les novel.les Pere Marín (1998), Rodalies (2004) i ara Marina, s'eixampla el principal perfil fabulador de la literatura de Sala, un conjunt d'energies destinat a remarcar l'efecte d'estranyament que la introspecció suscita. Marina ratifica que l'anhelada descoberta de la veritat podria no ser agradable i que el vertader coneixement d'un mateix no desemboca en els edulcorats corol.laris de la literatura d'autoajuda, sempre envoltada per aquella apegalosa brisa zen que promet un equilibri i una resolució final. No: Marina exposa els ossos de l'ànima humana.

Amb un fons fatalista, una alternança entre mar i bosc, i uns paisatges que emfasitzen els caràcters dels protagonistes, Marina estableix un joc de simetries i reconeixements amb Pinya de rosa, l'obra de Joaquim Ruyra, un dels grans prosistes de la nostra tradició literària.

La principal línia de força de Marina és el pas del temps, una exploració de la seva arquitectura vertiginosa. En una compressió narrativa que fa que tota l'acció de la novel.la es desplegui al llarg de quatre dies, un home de mitjana edat, professor de secundària, retorna al seu poble natal, Sant Feliu de Guíxols, per passar tot sol —en un apartament de S'Agaró— els dies previs a la festa de Sant Joan, uns dies que aparentment han de rescabalar-lo dels problemes psicològics que l'han mantingut de baixa professional durant un llarg període.

Amb una vivacitat impressionista traçada amb frases breus que traspassen molta informació i intensitat, el poble i el paisatge circumdant es transformen en el pèndol que aploma el temps d'un home que fa 25 anys va abandonar aquests llocs. Situat sobre una frontissa de l'existència, el protagonista cristal.litza el gran monument evocatiu d'aquesta novel.la gràcies a la intel·ligent superposició entre passat, present i futur, espais interiors galvanitzats respectivament per un antic amor de joventut (Imma Carenar), una família (Maria i Andreu) i un amor ocasional, una postadolescent alemanya (Gabriella), que té la facultat d'arroentar tot el temps col·lapsat de les oportunitats perdudes.

En alguns moments, pocs, arran de dilatades descripcions paisatgístiques no del tot harmonitzades amb l'exigència de la trama, aquesta novel.la expressa una significativa ànsia de rúbrica estilística que en cap moment hauria de sincopar o distreure la incontestable força literària de Sala.

Exploració de l'esperit, domini de l'agredolç, novel.la magnificent sobre la perdurabilitat de la memòria, Marina és una portentosa materialització literària d'aquests laberints íntims que anem construint a dins nostre.