_
_
_
_
_
REPORTATGE

Noms per seguir fent camí

Joan Solà reunia, d'una manera segurament avui irrepetible, la figura ja clàssica en la cultura catalana d'un geni que en solitari estira del carro amb la més necessària d'aquells que saben crear competents equips de treball al voltant de projectes cabdals. Alguns dels noms en els principals àmbits de l'estudi de la llengua catalana que poden eixamplar o reconduir els camins oberts per Solà podrien ser els següents:

Manuel Pérez Saldanya

Gramàtica

La nova gramàtica normativa que haurà de regir el català que s'escriurà en aquest segle xxi passa en bona part, a banda de l'influx dels grans mitjans de comunicació, per la tasca de Manuel Pérez Saldanya (València, 1962), professor titular del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. En un cas de pont cultural malauradament molt poc freqüent, està al darrere tant de la gramàtica normativa que promou l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com de la futura gramàtica normativa del català que hauria d'enllestir en breu l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Quan pot poeta (Teoria dels crepuscles, 2003), l'expert en teoria lingüística i en gramàtica històrica catalana (Del llatí al català, 1998), té l'avantatge d'haver estat codirector de la Gramàtica del Català Contemporani que encapçalà Solà el 2003.

Pérez Saldanya està en la creació tant de la gramàtica catalana com la valenciana

Lídia Pons

Dialectologia

Juntament amb un històric de la filologia com Joan Veny, la catedràtica de la Universitat de Barcelona Lídia Pons (Santa Maria de Barberà, Barcelona, 1944) codirigeix l'Atles lingüístic del domini català, obra titànica impulsada el 1952 per dues institucions: Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón. D'aquesta tasca ingent, on hi ha col·laboradors com Joaquim Rafel i Joan Martí (tots dos de l'IEC i el darrer expresident de la Filològica i professor a la Rovira i Virgili), n'han vist la llum quatre dels nou volums que està previst que ocupi. Acabada, serà el retrat més fidedigne que s'hagi fet mai sobre la diversitat geogràfica del català.

Xavier Vila

Sociolingüística

Entre els que més saben a Catalunya sobre la relació entre llengua i societat hi ha Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, Barcelona, 1966), professor de la Universitat de Barcelona, especialista en plurilingüisme social i en tots els fenòmens derivats dels contactes entre llengües. Ha estat, entre el 2004 i el 2009, director del CRUSCAT, xarxa científica dependent de l'Institut d'Estudis Catalans, que aplega centres i grups de recerca que treballen sobre l'evolució del català arreu dels Països Catalans. És el director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació. Els reptes que afronta no són senzills: defugint alguns dels plantejaments del darrer Solà, estudia l'evolució social del català, creu que "dir que el català agonitza és una bestiesa" i pretén intervenir en la sostenibilitat futura de la llengua, "amb calma, sense insults ni desqualificacions", com fixa en el seu blog.

August Rafanell

Història de la llengua

Només una obra tan monumental com La il.lusió occitana (2006) ja justifica el pes actual d'August Rafanell (Barcelona, 1966), professor d'història de la llengua a la Universitat de Girona i deixeble d'uns altres monstres com Modest Prats i Josep Maria Nadal. Pot ser un dels artífexs d'una història social completa de la llengua despullada dels apriorismes romàntics sense oblidar el que hagués pogut ser (idioma d'un estat catalanooccità transpirenenc) i el que podria acabar essent.

Lluïsa Gràcia

Lingüística aplicada

El seu camp d'estudi, la transferència del coneixement relacionat amb les llengües de la immigració, i que abasta des de l'ensenyament del català a les guies de conversa mèdica, fan de la doctora en filologia i professora de lingüística de la Universitat de Girona (UdG) Lluïsa Gràcia (Barcelona, 1960) un referent obligat. Responsable del Grup de Lèxic i Gramàtica i directora del Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració de la UdG, va ser guardonada fa quatre anys amb la medalla Narcís Monturiol que atorga la Generalitat a qui més ha contribuït al progrés científic i tecnològic de Catalunya.

Una distinció que també han rebut en l'àmbit de la llengua catalana, entre d'altres, Gemma Rigau (de la Universitat Autònoma de Barcelona, experta en sintaxi del català i de les llengües romàniques) i Maria Teresa Cabré (de la Universitat Pompeu Fabra i un dels pals de paller del diccionari de l'IEC, a banda d'exdirectora del Centre de Terminologia Termcat).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_