_
_
_
_
_
CRÍTIQUES

Rescabalar el catalanisme

HONORABLES

Quim Torra

Acontravent

243 pàgines. 19,50 euros

El docte i entusiasta editor Quim Torra aprofundeix en el gènere epistolar imaginari amb Honorables. Cartes a la pàtria perduda, un volum que recull vint cartes impossibles a vint notables catalans. Tots vint morts. Homenots d'un altre temps, a toro passat. I tots vint sent notables patriotes catalans que van destacar en diferents àmbits, des de la literatura infantil com Josep Maria Folch i Torres, passant per la medicina com Josep Trueta o acabant en la política més adusta com Lluís Nicolau d'Olwer. Totes les missives són àgils de llegir tot i que l'entusiasme que Torra atorga a cada homenot reverteix en la qualitat del capítol.

És un retrat i un somni d'un país en vint desiguals cartes a vint notables catalans

És, doncs, un llibre desigual. L'energia dels passatges de Manuel Carrasco i Formiguera, d'Amadeu Hurtado i Pau Casals té poc a veure amb el mer compendi d'anècdotes de Pau Romeva o Rafael Patxot. Menció a banda mereix Eugeni Xammar, autor que va provocar l'epifania de Torra perquè aquest deixés el món de les assegurances i es tirés de cap al noble (i arriscat) art de l'edició. D'aquí neix l'aventura de l'editorial Acontravent —que té entre els seus objectius recuperar textos catalans cardinals que han quedat en l'oblit—, que per si mateixa mereix un llibre.

Efectivament és un volum desigual, tot i que val a dir que mantenir el ritme en vint capítols quan les regles del joc són tan semblants, costa. Això sí, hi ha capítols ben atractius, com els de Carrasco, Hurtado, Francesc Cambó —"l'antònim més perfecte del somiatruites català", diu l'autor— i Francesc Macià. Sobre el president de la Generalitat, Torra li reconeix ser l'únic que "proposant-se l'alliberament de la pàtria ho ha aconseguit" i el titlla d'home d'acció i en recalca l'evolució. Sí, té un punt de fan, però també denota la necrofília, tan abundant en el nacionalisme català més arnat. Com no podria ser d'una altra manera en aquest viatge amb homenots, hi ha una estació que porta de nom Josep Pla. De l'autor de Palafrugell assenyala que produí "una obra per poder reconstruir una terra i la memòria d'una gent i d'uns paisatges".

Només per la voluntat didàctica, per l'exploració enciclopèdica i per l'ampli ventall de personatges retratats, Honorables és un treball que cal tenir en compte. Sobretot si no es vol deixar perdre una memòria que s'escola entre els dits dels records oficials. Una altra cosa és que alguns passatges siguin discutibles en la frontera amb el panegíric. Però el viatge que proposa Torra és honest i viscut. Tant és així, que l'epíleg dedicat al seu avi Josep Maria és un resum de la recuperació que pretén Torra, anar al passat per entendre i construir el present, el propi i el del país.

A més d'editor d'Acontravent, Torra ja havia publicat com a autor Ganivetades suïsses, Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar i Viatge involuntari a la Catalunya impossible. Amb aquesta incursió en el gènere epistolar fantàstic, Torra entronca amb Vargas Llosa, Fernando Savater, Cortázar o Goethe.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_