'Tots tenim dret a canviar'

Joan Barril (Barcelona, 1952) va tenir un gran i durador èxit amb Un submarí a les estovalles (1988), seguit de prop d'una dotzena més de novel.les i contes. Ara té la sensació que Les terres promeses, novel.la amb què ha guanyat el 30è Premi Sant Joan Caixa Sabadell, és diferent, un pas endavant. "No vull dir que hagi escrit novel.les dolentes, però sí que moltes les he fet amb presses. Aquesta l'he escrita tres cops. La primera redacció va ser en castellà, perquè em va semblar que una ficció sobre Cuba hi quedava millor. Després jo mateix la vaig traduir al català i la vaig reescriure. És un fet insòlit per mi".

Què ha canviat? "Des que vaig publicar Certes mentides he llegit molt i el meu nivell d'exigència lectora ha passat a la meva escriptura". Barril va estar al front del programa de llibres Qwerty, de BTV, bastants anys i, encara que va acabar com el rosari de l'aurora, la lectura a fons i diària era una obligació que li va agradar.

Les terres promeses, que sortirà a la primera tardor (Edicions 62), és una ficció sobre Cuba. Però, diu l'escriptor, és més que això. "No és una novel.la d'acció sinó de reflexió sobre el dret a canviar de les persones; tots hi tenim dret, no?".

La història es desenvolupa entre els anys cinquanta i l'actualitat. Comença pel present. Una sèrie de persones esperen en una petita illa al sud de Cuba un avió que no acaba d'arribar perquè hi ha amenaça d'un huracà. Entre els viatgers hi ha un exprogre i exmembre del PSOE, ara dedicat al blanqueig de diners i a punt de culminar la darrera operació a les Caiman. No sap, però, que el segueix la brigada de delictes econòmics.

Durant l'espera es troba amb una velleta cubana en cadira de rodes, Lucía, que recorda que va viure una situació similar fa 50 anys, en vígilies de la Revolució. Esperaven també l'avió que no arribava un grup de gent, molts d'ells desferres de la II Guerra Mundial: un home que va poder escapar del gueto de Varsòvia, un nazi, un jove membre de la família cubana Bacardí, una antiga infermera, una monja espanyola... i el germà petit de Fidel Castro, Santiago. "És una espècie de Decameró a la caribenya. El que imagino és què hauria passat si realment Castro hagués tingut aquest germà petit".

Per una sèrie de circumstàncies, el pare dels Castro l'envia a estudiar a Nova York. Amb un soci escocès es fa broker a Wall Street i s'inventa la targetaVisa. Fidel li demana que guanyi tots els diners que pugui i que els estalviï per a després de la Revolució. I fins aquí es pot dir.

Barril s'ha documentat a fons i s'ha divertit fent-ho. Gairebé tots els personatges i les situacions són reals, amb alguna brometa. Per exemple, durant un Nadal, Santiago Castro es troba amb John Kennedy, que li demana consell sobre una platja cubana per descansar. "Bahía Cochinos", li diu Castro. "Amb la II Guerra Mundial va arribar la pau, però hi va haver molta gent que es va haver de buscar la vida pel món".

L'escriptor explica que es va presentar al premi per diversos motius. Primer, va ser finalista el 1982 i li quedava el rau-rau. Segon, és un guardó molt llaminer, dotat amb 60.000 euros lliures d'impostos. "M'he presentat no tant per un reconeixement social sinó per mi mateix. Tard o d'hora deixaré d'escriure al diari —escriu una columna de dilluns a divendres a El Periódico i un conte els caps de setmana—. L'escriptura és un negoci fatal, però m'agrada. M'interessa la novel.la d'idees".

Ja n'està escrivint una altra: Delaciones peligrosas, sobre la "bellesa, des de l'emoció i la reflexió. Vull pensar una mica en les coses que estan passant, o no. En la desorientació d'aquests temps, la mateixa que probablement van patir els nostres avantpassats. Nosaltres vam tenir una joventut sòlida, es van forjar personalitats potents. Però el món canvia. És el moment, com es diu en castellà, del cambio de tercio".

Una de les coses que més li agrada és l'editorial que ha endegat amb Malcolm Otero Barral, Barril&Barral. "Ja portem 11 títols. No hem hagut de demanar cap préstec però tampoc hem guanyat diners. M'ho passo molt bé; si a més cobréssim, seria fantàstic".