_
_
_
_
_
AGENDA

Veronese, Marthaler i sargantanes

QUI TÉ POR DE VIRGINIA

WOOLF? Teatre Romea, a partir

de demà divendres

ELS VIATGES DE LINA BÖGLI

Teatre de Salt, divendres 21

i dissabte 22, a les 21 hores

EL RUMOR DEL SILENCIO

Sala La Planeta, dissabte a les 21

hores i diumenge 23, a les 18 hores

L'argentí Daniel Veronese està a punt d'estrenar la seva versió de Qui té por de Virginia Woolf? d'Edward Albee amb repartiment català, un dels muntatges més esperats de la temporada barcelonina. D'entrada perquè la peça d'Albee és d'una fúria explosiva; els jocs d'amor-odi entre George i Martha, la parella protagonista —interpretada per Liz Taylor i Richard Burton a la gran pantalla—, són d'una intel·lectualitat perversa i corrosiva. I els seus diàlegs, d'una acidesa controlada, però indigesta. Veurem què en queda de tot això en la versió del director argentí perquè, i aquest és l'altre gran al·licient, Veronese és conegut i lloat per la seva deconstrucció dels clàssics, els desmunta i els torna a muntar sovint amb peces noves com poden ser fragments d'altres obres teatrals o al·lusions cinematogràfiques. Ja ho ha fet amb Txèkhov (Les tres germanes eren interpretades per homes a Un hombre que se ahoga i Oncle Vània es convertia en Espia a una mujer que se mata) i amb Ibsen (la seva Casa de nines es titulava El desarrollo de la civilización venidera i Hedda Gabler passava a ser Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo). No ha canviat el títol d'aquest Albee, senyal que potser en aquesta ocasió s'ha contingut més. L'únic que sabem sobre el muntatge a hores d'ara és que abans de començar els assajos va demanar als actors (Emma Vilarasau i Pere Arquillué juntament amb Mireia Aixalà i Ivan Benet) que es desfessin de totes les idees teatrals que tenien sobre el material per poder encarar-lo com "un dard llançat a la foscor".

'Quí té por de Virginia Woof?' és un dels muntatges més esperats de la temporada

>> Christoph Marthaler és un dels directors més radicals i brillants de l'escena suïssa-alemanya, un poeta escènic que combina l'humor i la melangia, la lucidesa crítica i la lleugeresa innocent amb un domini extraordinari del temps i de l'espai. Ho vam comprovar amb Els 10 manaments (Teatre Lliure, 2005), un deliciós mosaic teatral que ens traslladava al Nàpols de Raffaele Viviani; amb Maeterlinck (Teatre Municipal de Girona, 2007), una autèntica simfonia de màquines de cosir sobre la vida del poeta belga que ens situava en un taller de costura de principis del s. XX; i amb Platz Mangel (Teatre Municipal de Girona, 2009), una reflexió sobre els abusos i les carències del sistema sanitari públic a partir de la rutina en un sanatori d'altitud.

Enguany, Marthaler torna al festival Temporada Alta de Girona amb un muntatge que va presentar al vestíbul de l'estació central de Basilea el 1996: Els viatges de Lina Bögli, basat en les cartes que una mestra suïssa escriu a una amiga imaginària i en les quals narra les seves aventures pels països exòtics que visita durant el viatge que emprèn per fugir d'un amor impossible.

La biografia de la senyoreta Bögli és ben curiosa: va néixer el 1858 i era filla d'un camperol. L'estiu de 1892 va iniciar un viatge que va durar exactament 10 anys i que la va dur a Austràlia, Nova Zelanda, Samoa, Hawaii, els Estats Units i Canadà. A partir d'extractes dels seus diaris, publicats el 1910 sota el títol d'Endavant!, Marthaler posa en escena la seva personalitat paradoxal: per un costat, era ordenada, pulcra i puntual com a bona suïssa; per l'altra, audaç i aventurera però carregada de prejudicis i convencions. El que ella no va dir, però, en publicar la crònica dels seus viatges és el motiu real que la va dur a aquest exili voluntari: el seu amor per un oficial polonès a qui temia destruir-li la carrera si acceptava la seva proposta de matrimoni.

>> Lagartijas tiradas al sol és el nom d'un col·lectiu mexicà dirigit per Luisa Pardo i Gabino Rodríguez que aquest últim any ha estat considerat com una de les grans revelacions del teatre internacional. Conjuntament amb el Festival d'Automne de París i el Teatro Central de Sevilla, el festival Temporada Alta ha programat el segon lliurament del seu projecte Rebeldías titulat El rumor del silencio, una mena de documental escènic a partir d'imatges històriques, projeccions simultànies, joguines i cançons; un viatge reivindicatiu i simbòlic cap els anys 60 i 70 a Mèxic, època convulsa que va empènyer els universitaris a mobilitzar-se.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_