El brillant debut de Monteagudo
Fin / fi. David Monteagudo.
Acantilado / Quaderns Crema.
352 i 336 pàgines. 19 euros.
Psicològica, de terror, de ciència-ficció? És difícil adscriure aquesta novel·la sorprenent a un gènere determinat. El que és cert és que Fin, primer llibre publicat de David Monteagudo, ara traduïda al català, ha estat una de les revelacions de la temporada.
Nou amics es retroben, després de 25 anys sense veure's, en un refugi de muntanya. En falta un, l'Andrés, a qui van fer una broma tan cruel que es va dinamitar el grup. Tots han canviat, van amb les actuals parelles i cap d'ells té ganes de festejar res. Un d'ells desapareix misteriosament la matinada de la seva arribada. Se'n va la llum, els mòbils i els automòbils deixen de funcionar.
Els altres vuit surten a buscar-lo, però, en realitat, és una al·lucinant fugida. Troben pobles deshabitats, no hi ha aigua. Es creuen amb animals salvatges o no. Primer un voltor que surt d'una casa, després cabres que sembla que se'ls tiraran al damunt en un congost, ossos, lleones, una gossada de galgos...
Un a un van desapareixent els amics. La por del que és desconegut és insuportable. Aquesta angoixa, que el lector sent en pròpia pell, contrasta amb la quotidianitat dels personatges, tots a la quarantena avançada, tots insatisfets amb les seves vides. Tornen antics rencors i retrets. No sabem què pensen, només els coneixem pel que parlen.
Una novel.la desassossegant que es llegeix d'una tirada.
