Un heroisme creïble
LA SENYORA CRADDOCK
W. Somerset Maugham
Traducció de Laura Baena
Edicions de 1984
334 pàgines. 18 euros
La senyora Craddock, escrita el 1900, reflecteix els últims anys de l'Anglaterra del segle XIX. Com en tantes altres novel·les emble-màtiques del XIX (Middlemarch, La dona de trenta anys, Madame Bovary, El roig i el negre, Emma, La fira de les vanitats...), a La senyora Craddock es recrea la tensió pugnaç que es dóna quan la naturalesa insubornable de les persones amb fortalesa de caràcter s'enfronta a la mordassa de les convencions socials.
L'argument d'aquesta obra que forma part dels primers treballs literaris de William Somerset Maugham (París, 1874 - Niça, 1965) en aparença sembla respondre a les exigències d'un patró novel·lístic estereotipat: Bertha Ley, la protagonista, contravé els preceptes classistes de l'època i obeint només el dictat de la seva passió amorosa decideix casar-se amb Edward Craddock, un home viril, fill d'uns masovers de la granja que ella va heretar després de la mort del seu pare.
'La senyora Craddock' desplega una anàlisi penetrant i corrosiva de la societat del XIX
Somerset Maugham ofereix de tot i bo: estil àgil, elegant ironia, alta sensibilitat...
La senyora Craddock presenta un estil àgil i fluent, una ironia elegant, un gran domini dels temps narratius, brillants descripcions dels mons interiors dels protagonistes, diàlegs vivaços, un sofisticat joc de transgressions i contencions morals en el marc de l'època victoriana, i sobretot l'exaltació de la sensibilitat d'una dona que busca refermar el seu concepte de vida enmig de l'entorn adotzenat que l'envolta. Quines són, doncs, les raons suplementàries que, amb relació a altres obres del XIX, poden empènyer el lector a llegir aquesta novel·la traduïda ara al català per primera vegada i de manera excel·lent per Laura Baena i ja traduïda al castellà el 2000 (Alba editorial)? Són, en primer lloc, raons d'ordre estètic i de plaer lector. I en segon lloc són raons associades al caràcter exclusiu d'aquesta novel·la, que supera tot manierisme. Continuadora del llegat de crítica social dels universos literaris de William Thackeray i Charles Dickens, aquesta obra desplega una anàlisi penetrant i corrosiva. I ho fa a través de la caracterització d'uns personatges que tenen la virtut d'encarnar un prototipus social: la beata senyora Gloover ("hem vingut a aquest món per mortificar la carn, no per satisfer-la"); el pragmatisme del tutor Ramsay; l'humorístic i tolerant sentit d'una de les pedres miliars de la novel·la, Polly Ley, la tia de Bertha; el ranci estil aristocràtic dels Branderton i els Ryle; el dissolut cosí Gerald, paròdia byroniana; o la mateixa Bertha, epítom de la persona que es debat entre les seves altes ambicions i la realitat prosaica del seu entorn.
Gràcies a una estoica maduració narrativa dels fets, la novel·la sap aturar-se ran del precipici i no caure en el sentit tràgic propi d'una Emma Roualt enfollida per la mediocritat del seu marit o d'una Madame de Rênal assolada pel seu amant. Maugham ha passat pel filtre naturalista de Guy de Maupassant. I això significa que la vida de la poliglota, sensible i cosmopolita Bertha desembocarà en una lluita creïble i fins i tot resignada contra la realitat banal en què viu.
Casada amb un home de psicologia rasa, que badalla quan tots dos visiten la National Gallery i que triomfa com a polític gràcies precisament a desconèixer els límits de la seva rudesa i ignorància, Bertha no s'abandona al foc fatu d'un amor exaltat, ni degenera en l'heroisme de sainet, sinó que emprèn una solitària i silenciosa resistència contra el primitivisme i els dogmes d'una època comparable a l'acció dels corcs: dissimulada però devastadora.
