_
_
_
_
_
AGENDA

El món d'Emili Teixidor, al cinema

'Pa negre', en versió d'Agustí Villaronga, s'estrena a Catalunya només en català

Entre el marasme de l'Hotel Maria Cristina durant la celebració del darrer Festival de Cinema de Sant Sebastià, entre les onades de crits, carreres i abraçades, l'aparició d'Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933), proveït d'un somriure i d'una incisiva intel.ligència, radicalitzava encara més la beneiteria de l'ambient que l'envoltava. Teixidor era a Sant Sebastià per plaer: Agustí Villaronga hi presentava l'adaptació del mític Pa negre de l'autor a la gran pantalla, i tot i que el cineasta s'ha fet seva la novel.la (afegint a la línia evocadora de Pa negre una part de l'acció de Retrat d'un assassí d'ocells i algun apunt de Els convidats, obres també de Teixidor), en l'ànima de la pel.lícula hi ha la vida de la comarca, un espai tancat moralment i físicament on transcorre la millor literatura d'aquest autor veterà. "Em vaig posar en les seves mans, perquè és la seva pel·lícula. Hi veig el meu univers, però sempre m'he sentit compenetrat amb el seu món, i aquest n'és el resultat". La cinta, protagonitzada per Sergi López, Laia Marull i Eduard Fernández, s'estrena demà a tot Espanya amb 65 còpies, 30 de les quals són en català, l'única llengua en què es podrà veure a Catalunya.

A Teixidor li agrada explicar amb detalls la postguerra espanyola, l'atmosfera més que opressiva, "atonal" d'aquell temps. "Hi havia l'Església, que ho tapava tot amb actes, processons i misses. El que era dur en aquells anys, i sé que sonarà estrident, no ho van viure els nens, sinó els adults que havien viscut la Segona República. Ells sí que eren conscients que s'havia tornat enrere, de la negror d'aquell temps, dels anys d'acceptació del que passava. És la covardia per cansament, després d'un gran vessament de sang, i ho justifico. El que no entenc és l'acarnissament dels guanyadors".

Els convidats apunta una reflexió sobre el feixisme català que és present en la pel.lícula. "Els dolents no van arribar de fora i ens van imposar els seus costums. No. Són gent tan catalana i que parla català igual que els altres. El comandament intermedi, els alcaldes... eren d'aquí en un temps en què tothom és cridat a allistar-se a Acción Católica o Juventudes de la Falange o en associacions semblants". L'escriptor està especialment satisfet amb el tracte que Villaronga ha tingut amb els accents a la pantalla. "Si no, no em semblaria que els personatges són els meus. Se'm fa estrany traduir al castellà les meves obres, veure com es perden els matisos de paraules catalanes de l'època. I al film de tot això, no s'ha perdut res".

Teixidor assegura que escriu de dues maneres: "Més didàctica, quan escric per als joves, i em deixo endur més quan escric per als adults. A canvi, crec que això em facilita construir bons personatges adolescents, sé què senten en aquest món de renúncies, d'aquell temps de censures al cinema i la literatura". I què espera que senti el públic quan surti de veure Pa negre? "Que avui estem molt bé, que els nens estan escolaritzats obligatòriament, que hem avançat. Que homenatgin els seus avis, els qui es van sacrificar perquè avui estiguem com estem. Relativitzem les coses".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_