_
_
_
_
_

La rumba olímpica

Aquest poema va ser escrit durant les dramàtiques jornades de la Setmana Tràgica de 1909, i resumeix força bé una percepció de Barcelona que ha conegut un gran èxit posteriorment. Recorda la famosa rumba olímpica de Peret, transfigurant la ciutat en una dona que maltracta els seus fills, i alhora capaç de fer-los sucumbir constantment al seu irresistible encanteri.

El burgès Maragall, un dels únics intel.lectuals del moment a protestar iradament per la repressió d'aquells anys —especialment per l'afusellament de Ferrer i Guàrdia—, fa en aquests versos una transició in situ entre l'elegància d'un Verdaguer i la reflexió d'un Espriu, i obre la porta a temes com la preocupació social, la industrialització o la immigració, en un clar exercici de modernitat.

Poesia a peu de carrer, política i compromesa, que prefigura el que serà més tard la poètica del segle XX

Oda nova a Barcelona

(...)

Tal com ets, tal te vull, ciutat mala: /

és com un mal donat,

de tu s'exhala: /

que ets vana i coquina

i traïdora i grollera, /

que ens fa abaixar el rostre. /

Barcelona! i amb tos pecats, nostra! nostra! /

Barcelona nostra!

la gran encisera!

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_