Casa Bloc: casa i museu

Abans que acabi l'any es podrà visitar un dels pisos de la Casa Bloc de Sant Andreu, ara encara en procés de restauració, fruit de la col·laboració entre el DHUB i l'INCASÒL. Aquest conjunt d'habitatges per a obrers construït als anys 30 segons el projecte de Josep Torres Clavé, Josep Lluís Sert i Joan Subirana, arquitectes del GATEPAC, forma part d'un grup d'edificis d'habitatges barcelonins i de l'àrea metropolitana que tenen en comú haver proposat una solució extrapolable a una part de la ciutat. Emprant la terminologia de l'Escola d'Ulm, aquests edificis són sistemes i reuneixen entre ells un ventall de solucions de diferents èpoques als quals és inexcusable referir-se, parlant d'habitatge i de la ciutat.

Formen part d'aquest grup l'edifici d'apartaments Mitre, de la ronda del General Mitre; el conjunt d'habitatges de les cotxeres de Sarrià, el Walden 7 de Sant Just Desvern, l'edifici SEIDA de l'avinguda de Sarrià i l'edifici Mediterrani a la cantonada del carrer del Consell de Cent amb el del Comte Borrell de Barcelona. També hi podríem afegir La Pedrera, per la possibilitat d'estendre el seu original plantejament de la tipologia dominant a l'Eixample a tota una illa de cases.

Tots aquests casos, inclosa la casa Bloc, poden repetir-se a partir de les lleis que contenen i extrapolar-se a la ciutat. No són exemples únics i singulars, són solucions generalitzables. A cada un d'ells els habitatges que contenen estan fortament vinculats amb la forma general que tenen, com en aquest cas. En el que un cop d'ull al seu aspecte exterior i a les seves façanes explica que el bloc està format per habitatges de dues plantes. Una amb el menjador i la terrassa i una altra amb les habitacions.

És remarcable que el pis s'hagi restaurat, en lloc de rehabilitar-lo, deixant-lo tal com era en origen i convertint-lo en una peça de museu i per tant fora de les normatives que regulen l'habitatge. La restauració és admirable, ja que ha sabut mantenir coses, reparant-les però deixant veure el pas del temps. Aquesta manera de restaurar fa que, per exemple, veiem el bany i la cuina tal com eren, igual que les aixetes, els interruptors o les bombetes i ens fan adonar que, en el camp de la casa, el temps sembla no córrer igual pels espais que per l'equipament o pel mobiliari. Uns semblen a ulls d'ara molt llunyans, com la cuina dotada d'un equip mínim de cuina econòmica i fogó de carbó, i d'altres, en canvi, encara són actuals, com l'espai format pel menjador i la terrassa. Mirant el bany i el pedrís de la cuina enrajolat i la pica, ens adonem que el terme arquitectura moderna resulta complex, ja que la paraula ha sobreviscut, en canvi el fogó de carbó, no.

La planta pis conté les habitacions, lligades per una escala oberta al menjador amb una elegant traça corbada. La planta de les habitacions, repetitiva i molt endreçada, està dissenyada de tal manera que podríem dir que pertany més aviat al bloc que no pas a cada habitatge, fet que permet que els habitatges puguin tenir un nombre diferent d'habitacions, podent variar entre dos i quatre segons les necessitats de cada família.

La planta baixa, en canvi, és igual a tots els habitatges i és una curiosa estructura de distribució que recorda poderosament les casetes prefabricades desmuntables pensades pels arquitectes del GATEPAC per a la Ciutat de Repòs i Vacances de Castelldefels, amb la terrassa davantera, la peça central utilitzada com a menjador i els annexos perifèrics, la cuina i el bany. Aquesta semblança s'accentua gràcies al mobiliari triat per moblar el pis museïtzat, igual que el de les casetes desmuntables i que fa que tingui aquest aire de moblament elemental propi de les vacances, a mig camí entre l'acampada i l'austeritat.

La similitud és innegable i resulta tot un exemple del que aleshores va suposar la influència de les vacances a la casa moderna, "la casa que ens allibera, la casa que ens facilita la vida", que deia Sigfried Giedion referint-se a la casa moderna. La desinhibició i la llibertat que suposaven les vacances semblen el model que va inspirar aquesta casa, avui museu.